Ocupació postpandèmica

La demanda d’ocupació haurà caigut un 28% enguany al conjunt de l’Estat amb relació al 2019, en un dels exercicis més funestos que es recorden en termes laborals. La pandèmia ha accentuat les febleses del nostre sistema de treball, amb molta temporalitat i salaris massa ajustats; molt dependent de sectors com ara el turístic i la restauració, que, malgrat totes les excepcions, paguen per la banda baixa i s’han demostrat molt sensibles a les crisis internacionals. A Catalunya, només al novembre les demandes d’ocupació també han caigut un 15%, malgrat la temporada de Nadal o justament per una temporada de Nadal plena d’incerteses. Les mesures de contenció de la pandèmia, revisables en períodes curts, ofereixen massa interrogants i poques garanties que l’ocupació que es faci avui es mantindrà la setmana vinent. Els ajuts establerts per mitigar els efectes de la Covid-19 no han pogut ser aprofitats d’igual manera per a totes les empreses i autònoms: les que no saben què passarà demà no es poden comprometre a crear ni mantenir ocupació. De manera que el 2021 es presenta, en matèria laboral, des d’una molt baixa posició i recuperar els indicadors anteriors a la pandèmia serà una tasca difícil, que no impossible. Caldrà treballar-ho bé.