I ja està?

La culpa és nostra, dels periodistes (d’alguns, és clar) i dels polítics, que comencen a fer córrer la teoria que el rei dirà ves a saber què en el seu discurs de Nadal, i alguns va i s’ho creuen. Ens hi hem passat tota la setmana, llegint i escoltant diaris, ràdios i teles unionistes que ens explicaven la importància del discurs del rei d’aquest any. Ha, ha, ha! Quina poesia, la del discurs d’ahir. Quina sensibilitat amb la crisi pandèmica, i amb aquesta crisi econòmica que ells no percebran pas perquè el govern del PSOE i Podem els acaba d’apujar l’assignació. Es veu que s’han passejat per tot Espanya, per comprovar la duresa de la situació. “Lo hemos comprobado personalmente la reina y yo durante este tiempo”, va dir ahir el rei. “En el campo y en la mar; en los pueblos y en las ciudades; en los mercados... (...) hemos sentido el pulso de nuestra sociedad.” Qui els hi escriu, aquests discursos? Una mica més i hi trobo a faltar allò de la “honda satisfacción” que han estat les seves visites per Espanya. Aquest era el discurs que havia de marcar un abans i un després quan la monarquia està en plena crisi? Felip VI s’amaga rere la crisi, fa un reguitzell de frases fetes, no diu res de casa seva, i com que va fer una frase sobre la família i els “principios morales y éticos (...) que nos obligan a todos sin excepciones”, encara algú ens dirà que ha estat tan i tan valent i que parlava del seu pare. Ohh, quina frase! Quina valentia! Ens acollonen? En comptes de donar-nos explicacions ens alliçona? Ens parla de la “eficacia y entrega de las fuerzas armadas” (No ha vist els xats, aquest home? No havia d’aprofitar per dir-los res?); de la Constitución “que todos tenemos el deber de respetar” (un clàssic), i en comptes de parlar-nos del que passa a prop seu ens parla del que passa “en el campo y en la mar”? Aquest era el “discurso clave” tan esperat que faria el rei? Il·lusos (o còmplices). Això de donar-nos lliçons ja ho feia el seu pare, que ens parlava de “la ejemplaridad y transparencia que hoy reclama la sociedad” (2013) i de “el deber de un comportamiento ejemplar” (2011). Com anava, allò dels testos i les olles?