Les monges franceses

L’any 1903 van arribar a Lloret, bandejades per les lleis d’ensenyament del seu país, que imposaven el laïcisme, les monges de la Immaculada Concepció que havia fundat a Castres (França) Emilie de Villeneuve. Com que al poble ja hi havia les religioses del Cor de Maria, les germanes de la Immaculada van ser conegudes per les monges franceses, mentre a les altres se les coneixia per les monges catalanes. Van ser ben acollides i, amb el temps, van establir-hi un col·legi prestigiós avui encara plenament actiu i complet, amb les seccions de parvulari, primària i secundària. Tot Lloret ha passat per les seves aules. L’any 2003 es va celebrar el centenari de la seva vinguda i, entre altres actes, va haver-hi la presentació del llibre de la història del centre, que va escriure Agustí M. Vilà i Galí. Vilà es va centrar en el desplegament que havien tingut les monges franceses a Lloret. Ara, sor Maria Glòria Castillo i sor Maria del Carmen Manjon han tret un altre llibre titulat Espigas encontradas, que pretén reflectir no solament la història del col·legi convent lloretenc, sinó també la de les diverses fundacions que, des de Lloret o paral·lelament a Lloret, es van anar fent arreu d’Espanya al llarg dels anys: la Jonquera, la Bisbal, Campdevànol, Das (Osca), Osca, Argentona, Horta (Barcelona), Echarri-Aranaz (Navarra), Muntaner i Bonanova (Barcelona), Palma de Mallorca, Barasoain (Navarra), Valldoritg (Blanes), Olías del Rey (Toledo), Tahal i Campohermoso (Almeria) i Consuegra (Toledo). Algunes d’aquestes fundacions han desaparegut o s’han modificat amb els anys; altres han continuat fermes servint la societat, com el cas de Lloret. Les dues germanes Castillo i Manjón estudien la trajectòria de totes les comunitats i en publiquen dades, fotografies, documentació, alguna pinzellada sobre les monges i un anecdotari prou interessant. L’annex del final del llibre inclou un resum del diari que la mare Marie Xavier Girardon va escriure durant la Guerra Civil espanyola i que reflecteix la situació en què es van trobar, els fets que van viure i les angúnies que van passar. La publicació, doncs, va més enllà de la narració històrica i no amaga el context dins del qual està concebuda, és a dir, la visió confessional de les protagonistes i el paper que juga la seva vocació, la confiança en la vida sobrenatural i la consciència de formar part d’un sector de la societat que segueix la veritat, servint el pròxim. Té, per tant, un caire documental i espiritual alhora.