Un futur millor?

Quan dipositem el vot a l’urna, quan sortim –sortíem– massivament als carrers amb l’estelada a la mà, quan a la feina pensem que podem aspirar a alguna cosa més, quan ens manifestem per aconseguir un sistema sanitari o educatiu o una xarxa d’infraestructures òptimes, quan hem assumit retallades de llibertat i ens hem quedat confinats a casa, amb tocs de queda inclosos; o quan veiem que arriben unes vacunes que, per poc temps que faci que estiguin passant proves als laboratoris, tot sembla indicar que ens immunitzaran contra aquest virus llardós, tot ho fem moguts per l’esperança que anirem a millor, que en traurem alguna cosa positiva. Però aquest any que tancarem demà a la mitjanit ens ho ha posat tot molt més difícil, també la visió positiva de la vida. L’antropòleg Jordi Moreras apuntava ahir en una informació d’aquest diari signada per la periodista Virtudes Pérez que un dels elements més pertorbadors d’aquest temps marcat per la pandèmia és que “hem perdut la confiança que el futur aniria millor”; que malgrat que “la idea de progrés, d’un progrés infinit, és la que ens ha orientat des de sempre”, aquest any trastocat per la Covid-19 ens ha ensorrat també la visió esperançadora de la vida i ha posat al descobert les nostres debilitats i fragilitats. Del “tot anirà bé” hem passat a un desànim i una fatiga generals. I sense ofegar-nos encara més en el pessimisme, tot sembla indicar que quan passi la mitjanit de demà poques coses canviaran a millor en poc temps. Primer, perquè no haurem esborrat del tot el maleït virus. I després, perquè poques coses fan pensar que la cita electoral del 14 de febrer ens acabarà portant a un futur millor com a país, ni a curt ni a mitjà termini. I l’esgotament i el desànim encara es faran més forts. Feliç 2021. Tant de bo puguem tornar a carregar-nos aviat d’esperança per un futur millor.