Adeu 2020, hola 2021

Per fi ha arribat el dia. En qüestió d’hores direm adeu al maleït 2020, un any que deixa cicatrius profundes a massa gent. Avui acomiadem un exercici que ens ha obligat a penetrar en un malson col·lectiu i que ha escorxat un munt de misèries humanes. Tanquem el 2020 amb l’ànim de poder fer creu i ratlla a partir del primer minut del primer dia de l’any nou i amb l’esperança que la sort, tant sí com no, la tindrem de cara. Serà difícil, no impossible, repetir un any tan ronyós. És estadística pura. I malgrat que sabem que l’erradicació de la pandèmia encara va per llarg, que per desgràcia no serà bufar i fer ampolles, volem creure que ens espera un any ple de bones notícies.

Personalment, desitjo que el 2021 sigui l’any en què, més enllà de vèncer el coronavirus –tombar-lo només al primer món no hauria de ser vist com una victòria–, seguiran bategant les xarxes de solidaritat que permeten mantenir la fe en l’espècie humana. Que haguem pres nota que tota inversió en ciència i recerca té una repercussió extraordinària en la vida de la gent, fins i tot sense distinció de classes. Que haguem entès que la sanitat i l’educació són els dos pilars del sistema públic que no poden caminar coixos, perquè de la seva salut depèn el progrés i el benestar de tota la resta. Tant de bo l’any que demà estrenarem sigui el d’una nova era política –confesso que, arribats aquí, les meves esperances minven– en què l’amnistia sigui el punt de partida que permeti retornar la resolució del conflicte català al taulell de joc de la política. I, per què no, que ens porti una altra classe de relació entre els partits, menys crispada i irrespectuosa que l’actual. Posats a demanar, m’agradaria tancar el 2021 amb l’aprovació de lleis que blindin la prosperitat dels més febles i amb la suspensió d’aquelles que persegueixen la dissidència. Per sobre de tot, els desitjo un feliç 2021!