Raça humana
Recorden aquell terròs de sucre?
Elvis Presley, 1956, es vacuna contra la poliomielitis davant les càmeres, una foto que em torna a la infància dels anys seixanta, quan no era infreqüent que un nen es quedés paralític d’un dia per l’altre. Els pares vivien amb la por al cos que d’alguna manera també sentíem, sobretot si teníem una amiga que ja no podia caminar ni jugar amb nosaltres. A aquest país la prevenció no va arribar fins al 1964 –recorden aquell terròs de sucre?– i a hores d’ara la malaltia està pràcticament erradicada arreu. Faig un paral·lelisme, és clar, amb l’actual pandèmia i la resistència –per desconfiança– del 40% de la població a rebre la punxada. Les xarxes socials vessen de missatges negacionistes malintencionats i de dubtes –legítims de plantejar– sobre la seva seguretat. Des de la responsabilitat professional i ètica em sembla avinent compartir algunes de les recomanacions per combatre la desinformació que ens arriben del Col·legi de Periodistes, el Consell de l’Audiovisual, el Col·legi de Metges i el departament de Salut: existeix un consens científic demostrable empíricament sobre els beneficis de la vacuna –molt superiors als eventuals riscos–. Cal escoltar la veu de les persones expertes i no difondre especulacions interessades. Explicar les conseqüències del contagi. Evitar la reproducció de rumors o contrastar-los. No elevar a categoria de notícia una anècdota que distorsiona la realitat. Espero que siguin útils. A mi em preocupa que en el 2021 que encetem l’actual terròs de sucre no sigui accessible per a qui, en altres parts del món, no el pugui pagar.