A la tres
El mercat d’hivern
A només set dies perquè es tanqui el mercat d’hivern (els partits han de presentar les candidatures a la Junta Electoral el dia 10), la veritat és que tot plegat és bastant entretingut. ERC ha fitxat l’exdiputat del PSC Carles Castillo; JxCat ha fitxat els de Demòcrates (que no sé quants eren) i també Joan Canadell (o Canadell ha fitxat JxCat, que cadascú ho interpreta com vol); el PSC ha fitxat l’exdiputada dels comuns Gemma Lienas i el portaveu de Ciutadans a Tarragona, Rubén Viñuales (estranya combinació, no?); la CUP ha incorporat de cap de llista Dolors Sabaté (que, lluny de dir allò de “Nosaltres hem vingut a molestar’ que deien sempre els cupaires, ara ella ja s’ofereix a totes les entrevistes per ser al futur govern), i el PP ha salvat de la crema Lorena Roldán (qualsevol es quedava al vaixell de Ciudadanos, eh, Lorena, veient com s’enfonsa?). Fins i tot el PDeCAT n’ha fet, de fitxatges: no ha pogut convèncer Artur Mas (la insistència del president a posar d’acord tots els exconvergents d’anar plegats comença a semblar-me una ingenuïtat) i ha optat per Joana Ortega. Probablement el més sonat de tots, però, és el fitxatge de l’exministre Illa com a presidenciable del PSC, que com a bon filial ha demostrat un cop més la seva subordinació al PSOE i ha rellevat l’etern Iceta per enviar-lo, sembla (també ho semblava temps enrere quan havia de presidir el Senat), cap a Madrid. Diu la premsa madrilenya (diuen, diuen, diuen) que Illa és la gran aposta de Sánchez per fer un bon resultat i poder arribar a acords amb ERC. Caram. Quin paperàs, Miquel! I el de tots dos, el teu i el d’Illa, mentint fins a darrera hora a totes les entrevistes (me l’he de creure ara, a Illa, quan fins ara deia no sé què de les vacunes amb la mateixa contundència que negava que seria el presidenciable del PSC?). Ja ho veurem, tot plegat. Veurem quants d’aquests fitxatges són simplement salvacions personals (alguns els intuïm), quants són jugades desesperades dels partits (lluny de ser jugades mestres, com ens venen ells mateixos) i, sobretot, quantes d’aquestes jugades rebran finalment el suport dels electors. No oblidin que, al final, lluny del que diguem els tertulians i opinadors de torn, seran els qui ho decidiran.