Bon any!

Finalment s’ha acabat el 2020, l’any més estrany de les nostres vides. Qui ens havia de dir que aquelles primeres notícies sobre un virus sorgit en un mercat de peix de Wuhan acabarien condicionant d’aquesta manera els habitants de tot el planeta. El nounat 2021 té una missió ben fàcil: ser un any millor que l’anterior. O, millor dit, no ser tan dolent. De fet, demà, els Reis d’Orient hauran de treballar de valent per fer arribar de manera gradual una normalitat que encara està lluny de nosaltres. I ja que parlem de reis, què me’n diuen, de l’annus horribilis que ha viscut la monarquia espanyola? Mentre Joan Carles I es menjava els torrons “exiliat” a Abu Dhabi i es polia els quartos de tots en hotels de 10.000 euros la nit, el seu fill i hereu culminava una perillosa aproximació als sectors més extrems de la dreta espanyola. Què volen que els digui, prefereixo els Reis Mags als Reis Borbons. Prefereixo Melcior a un reaccionari com Ferran VII, Gaspar a un corrupte com Alfons XIII i Baltasar a Felip VI i el seu cunyat Urdangarin, que precisament iniciarà el 2021 amb uns permisos penitenciaris que es neguen a altres. Prefereixo l’or, l’encens i la mirra que portaven els d’Orient que els 100 milions d’euros que Joan Carles I es va emportar per als seus negocis amb l’Aràbia Saudita, un país que, com tots sabem, és el paradigma del respecte als drets humans. Ja ho va dir Valle-Inclán quan, amb l’arribada de la República l’any 1931, l’avi de l’actual emèrit va haver de marxar a correcuita cap a l’exili, això sí, amb les butxaques ben plenes: “No lo echan por ser Borbón, sino por ser ladrón.” Bon any!