Pessebres de Farners

Set de gener. Bé, els regals? Doncs au, que els Reis se’n tornin a l’Orient, l’àngel vagi plegant la pancarta i Jesús comenci a passar cap a la fusteria del pare, que la cova de Betlem s’hauria d’anar desocupant... Això, és clar, al pessebre de casa teva. A Òmnium la Selva tindran una mica més de feina a endreçar les figures perquè també han de facturar els celtes Astèrix i Obèlix cap al poblat gal, l’anglicà Wally a Londres, la descreguda Mafalda a l’Argentina i l’avi del Barça a votar en Laporta. Oh, i espera, que encara caldrà fer els compliments de comiat als Mossos, a la pubilla, a Buster Keaton, al cambrer de Canaletes, als capgrossos... Són els adoradors del Messies a Santa Coloma, en un pessebre que ha conservat l’essència de la tradició bíblica tot substituint-hi els personatges secundaris. Les figures van ser creades pel farnesenc adoptiu Josep Cardona (l’enyorat Nona). Un altre farnesenc, Josep Danés –infatigable excursionista i activista local– va tenir la idea de tornar a fer visible aquell univers de fantasia que tant havia meravellat molts nens que avui ja són joves. Em sembla que el muntatge de l’aparador d’Òmnium és la metàfora del límit que no hauria d’ultrapassar la Catalunya d’avui: llengua, tradicions i un imaginari de sempre amb les variacions multiculturals que vulguis, però sense corsecar el tronc comú. La marededéu i sant Josep, el Jesuset nuet, nuet, els Reis amb tot el seu relat, el caganer i el cagarro, l’àngel predicant la pau per a tots... i després sí, després improvisa posant-hi la nota d’originalitat amb complements vinguts de fora. Els catalans, sempre amb aquest punt d’autoodi que gastem, no hauríem de volatitzar segles i segles d’anar pastant una societat europea que, amb tots els seus defectes, ha fet avançar la humanitat com cap altra. I ara que ho dius: suggereixo a Òmnium la Selva que torni a portar-nos el Cant de la Sibil·la. Em consta que es va fer un gran esforç per recuperar-lo. En temps d’angoixa i de pandèmia (molt semblants a aquelles paüres mil·lenaristes de l’edat mitjana) el ritual nadalenc té més sentit que mai, tant des d’un punt de vista espiritual com nacional i cultural. “Gran foc del cel davallarà; mars, fonts i rius, tot cremarà...”, canta l’albat mostrant l’espasa del Judici. Ep, si ha de fer l’aparició a la trona de l’església a cavall d’un dron i brandant un làser, per mi, que no se’n parli més. M’exalta el nou, m’enamora el vell...