Amor, avions i llibres

M’acabo de llegir un conte de Gabriel García Márquez que es titula El avión de la bella durmiente. En aquest conte, un home és a l’aeroport de París quan, tot d’una, veu una dona, “la bella”, que l’encisa a l’instant. Més tard, coincideix amb ella a l’avió i es convenç que és la dona de la seva vida i que res ni ningú podrà superar aquest amor. Però ella, aliena als seus sentiments, es passa tot el trajecte dormint i ni tan sols s’adona de la seva presència. Es tracta d’un conte subtil, que tracta el tema de l’amor platònic. Què hauria passat si la dona s’hagués despertat? Tant és. Es tracta d’un amor idealitzat, irreal, sense fissures.

El conte de García Márquez em remet a un nou llibre d’assaig que ha escrit l’autora Montse Barderi. Es tracta del Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI, editat per Destino. El llibre forma part de la col·lecció Som Revolució, on diferents dones de prestigi parlen de temes que tenen a veure amb el nostre present. El llibre analitza les diferents formes d’amor en l’actualitat i hi apareixen conceptes com ara l’amor, l’enamorament, el maltractament de baix voltatge –que es basa en les relacions en què un dels membres abusa de l’altre–, la diversitat de relacions amoroses o la tirania de les aplicacions per lligar o buscar parella.

Llegint-me aquest llibre he estat conscient de com ha evolucionat l’amor al llarg de la història. L’autora pren com a punt de partida les cites d’Aristòtil i ens mostra un seguit de reflexions interessants sobre el fet d’estimar. “L’amor és la trobada entre persones nobles que es fan mútuament el bé”, deia Aristòtil cinc-cents anys abans de Crist. I Barderi afegeix: “L’amor té a veure amb la bondat, amb la responsabilitat personal i l’ètica. Un bon amor transmet seguretat, benestar i confiança.” El llibre ens permet reflexionar sobre les bones i males maneres d’estimar, qüestiona alguns tòpics sobre l’amor romàntic, analitza les noves fórmules d’estimar en l’actualitat i ens fa preguntar-nos de quina manera podem viure amb plenitud el nostre amor. En això Barderi afegeix: “A estimar se n’aprèn estimant (i també –i molt– passant de llarg).”

Tornant al conte de García MÁrquez, em pregunto què pensaria el personatge que puja a l’avió si protagonitzés l’escena avui dia. Quedaria igualment encisat de tanta bellesa? Decidiria despertar “la bella” i intentaria parlar-hi, interpel·lar-la, fer un pas endavant per començar a conèixer-la? Quan la dona s’adormís durant el vol, la buscaria… a les xarxes? Descobriria que té una família, que li agraden els gossos –o no, els gats?– i li proposaria qui sap si una cita?

El concepte d’amor de parella ha evolucionat molt al llarg de la història. Hem passat de la idea de l’amor clàssic, a l’amor cortès, a l’amor victorià, més tard a l’amor romàntic, per acabar parlant de les relacions poliamoroses tan en voga avui dia. Però sigui quina sigui la fórmula –segons l’època i el context històric– l’amor continua sent un dels temes centrals de la nostra vida. “Hem d’estimar des de qui som”, afirma Barderi en el seu llibre. I encara afegeix: “Què és l’amor? Quina gran pregunta… L’amor és sens dubte el gran tema.”