A la tres
Nervis
Deia l’altre dia el secretari general de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que estem massa nerviosos, que aquesta és una cursa de fons i que algunes disfuncions són normals. Què volen que els digui. Es veu que hem de trobar normal que anunciïn a tort i a dret que vacunaran milers i milers de persones i que després resulti que hi ha dies, sigui per a o per b, en què només se’n van vacunar dues (sí, ho han entès bé, dues, no dues mil). Jo tendeixo a entendre-ho tot, i sempre he dit que no voldria ser al seu lloc, però com vols, Josep Maria, que no ens posem nerviosos veient el que veiem? Ara la consellera Vergés ens diu que ja està, que ja ho han arreglat i que a partir d’ara –ara sí– la vacunació general serà imparable fins i tot en festius. I jo em pregunto: coi, i així què va passar? Que van tenir temps de fer els preparatius per fer-se la foto del primer dia a la residència de l’Hospitalet però no el dispositiu dels dies que venien després? Que no ho sabien, que després de les primeres vacunes venien les segones? Com volen que no ens posem nerviosos amb un govern que ara ens torna a confinar al municipi i fa tancar establiments d’un dia per l’altre quan fa quatre dies ens va enviar a tots de vacances de Nadal sense fer cas de les advertències dels metges, mentre la portaveu Budó s’escudava pregunta rere pregunta dels periodistes parlant-nos del Procicat, d’aquest coi de Procicat que ningú sap ben bé què és ni qui hi mana? Ho sabíem tots, que tornaríem al confinament i a tancar botigues, i el govern també, però no hi va fer res amb l’argument aquest tan lamentable que no som Alemanya i no tenim diners. I què, si no som Alemanya? Com voleu que no ens posem nerviosos, Josep Maria? No sé si n’és conscient, el govern, de com de tips n’estem principalment del virus, però també de veure el seu desgavell intern m’atreviria a dir que sobretot a partir que van inhabilitar Torra, que si més no de tant en tant feia algun cop de puny a la taula. De nervis, senyors del govern, avui només n’hauríem de tenir per veure què ens han dut els Reis (els Mags, que els altres el que duen són maldecaps). Espero que a vostè li hagin dut un munt de regals. I a Lluís Puig, justícia per demà. I carbó, és clar, a tots aquells que ens fan posar nerviosos.