Les ales d’una papallona

L’esbatec de les ales d’una papallona es pot sentir a l’altra punta del món: conegut proverbi xinès que la ciència ha desenvolupat a partir de la teoria del caos i que des de l’àmbit polític i social se sol emprar com a metàfora de la interconnexió planetària. Apuntem aquesta idea de ressonàncies poètiques per introduir l’estudi ben pragmàtic de Denise Garcia –investigadora de la Universitat Northeastern de Boston– publicat a la revista Nature: Redirect military budgets to climate and pandemics, en el qual demana als governs que deixin de destinar bilions de dòlars a la indústria armamentística i plantin cara a les amenaces que viu la població, moltes de les quals derivades del canvi climàtic. Garcia planteja que actualment l’enemic principal no és l’exèrcit d’un altre país, sinó els huracans, els incendis, les inundacions, les sequeres extremes i les pandèmies que maten i provoquen l’èxode de milions de persones de les seves regions d’origen. I ofereix algunes dades: el cost de la violència representa el 10% del PIB global. Si es destinés l’1% a la transició ecològica i a la restauració dels ecosistemes, es podrien assolir els Acords de París de reducció de gasos amb efecte hivernacle. I si fos el 5% –la meitat del preu de les guerres– s’acomplirien els Objectius de Desenvolupament Sostenible, entre els quals erradicar la fam i el treball infantil. No és una qüestió de manca de recursos sinó de prioritats i de consciència que el que passa en qualsevol indret ens acaba afectant a tots, més d’hora que tard. Sí: l’efecte papallona, no som universos aïllats.