El pare del fill del xofer

De Josep Quintà, l’anomenat xofer de Josep Pla, a l’obra completa d’aquest hi ha més entrades que les que hi ha de Jordi Pujol o de Francesc Cambó. Per exemple. I és que Josep Quintà, el pare del que seria el fill del xofer de Pla, va tenir un tracte extens i molt proper amb l’escriptor. Les frases “Ha vingut en Quintà”, “En Quintà ja és aquí”, “En Quintà m’hi porta amb el seu cotxe”, “Amb Quintà, la xerrada habitual”, etc., són molt nombroses, i això sol ja en dona a entendre la relació. En el volum 39 de l’OC El viatge s’acaba, Quintà hi és esmenat cent onze vegades, i quasi sempre en referència al cotxe i al transport. Vaig conèixer Josep Quintà, i puc dir que hi vaig fer també alguna amistat. Quantitat de vegades ens vam trobar al Motel de Figueres quan hi portava o venia a buscar el senyor Pla, també al Mas de Llofriu sota la campana de la llar, a Girona… L’amistat amb Pla permeté a Quintà entrar en una mena de cercle d’amics de l’escriptor, i sembla que la cosa prengué forma definitiva en una anada a Montserrat, el setembre del 1963; “els abats ens han convidat a dinar”, escriu Pla (Notes per a Sílvia, vol. 26 de l’OC, pàgina 277). Aquells amics eren Joan Sardà, Joan Fuster, Manuel Ortínez, Ibáñez Escofet… i Josep Quintà. Però el cercle planià era més ample, hi havia també Narcís de Carreras, Fabià Estapé, Armand Carabén, Duran Farell i d’altres. Vaig ser present en converses Quintà-Pla. Tot era normal, quotidià i més aviat pedestre, llevat de quan, molt esporàdicament, a la conversa hi sortia el fill Quintà. Alguna cosa semblava grinyolar, però jo no tenia ni punyetera idea del tracte patern, ni qui era el fill, ni què feia, ni res de res. Va ser molt més tard que vaig assabentar-me que l’any 1960, Pla rebé una carta del fill del seu amic xofer, de la qual algú ha dit que s’hauria de situar en una antologia de la infàmia. No li demanava pas cap favor, sinó que li feia pur xantatge sense cap mirament: si Pla no fa unes gestions davant del seu pare, comunicarà el que sap a l’inspector jefe de la Brigada Político-Social, el tristament famós Joan Vicenç Creix. I què sap de Pla? Que havia anat a veure en secret Josep Tarradellas i Serra Moret, en tenia constància fotogràfica, i li recordava que era un delicte greu trobar-se amb gent com aquesta a l’estranger. I tant que grinyolava, allò que jo no havia ni mig sospitat.