Puig es menja Llarena

Lluís Puig és un tipus valent. Desproveït de la immunitat de la qual sí que disposen els seus companys eurodiputats, ell ha afrontat, en solitari,l’última onada d’euroordres provinents de Madrid. I se n’ha sortit. Ell i un equip excepcional d’advocats, encapçalat per Gonzalo Boye i Josep Costa, han derrotat, de forma definitiva, el sistema politicojudicial espanyol, que queda sense cap opció de fer realitat el somni madrileny de fer desfilar, emmanillats, els exiliats catalans. La partida s’ha acabat. És més, aquesta victòria judicial planarà sobre el suplicatori que els eurodiputats espanyols impulsen contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els sistemes judicials de Bèlgica, Alemanya i Escòcia han rebutjat les acusacions de rebel·lió i sedició que els adjudica Espanya i això influirà, en una o altra mesura, en les deliberacions del Parlament Europeu. Tant és així que els eurodiputats que decideixin ho faran amb la consciència plena que concedir el suplicatori no servirà absolutament per a res, perquè, com és lògic, la justícia belga decidirà exactament el mateix en tots els casos. “Llarena, ganas de volver a veros”, va piular Lluís Puig en sortir del jutjat, amb la victòria a la butxaca. Una frase curta, però una gran injecció d’autoestima per –com ho està fent Joan Laporta a la campanya del Barça– deixar de lamentar les derrotes i reprendre el camí de la plenitud. Finalment, Espanya ha perdut la primera batalla d’una confrontació que serà llarga i incerta. Perquè el gol de Lluís Puig no és el de l’honor, és el de la remuntada.