Vacunem-nos, que ja hi som

Ja hi tornem a ser. Catalunya sembla abocada a viure constants processos electorals. Un ja perd el compte del nombre de comicis que hem hagut de viure en els darrers anys, entre finals de mandat, convocatòries electorals imprevistes, governs que no són capaços d’aprovar pressupostos tot i guanyar mocions de censura, presidents destituïts per una junta electoral de part... Els que ens dediquem a això de la comunicació fa anys frisàvem per les eleccions. Ara carreguen. Un cansament que és extrapolable a la ciutadania en general, que veu com les promeses electorals queden en intencions i en pocs fets, com els grans compromisos queden superats per la gestió del dia a dia i, sobretot, com els interessos de partit passen a davant dels interessos generals.

Aquesta ha estat una legislatura complicada. Molt. Tant per la repressió que han hagut de patir molts independentistes com per la demagògia utilitzada per l’unionisme, els canvis de camisa i, sobretot, la Covid-19. Ara que aviat començarà la campanya electoral i que s’ha iniciat el procés de vacunació de la pandèmia, potser ho hauríem de fer tots, de vacunar-nos. Almenys mentalment perquè, si finalment es fan eleccions, el panorama és desolador. Perquè la repressió i l’anticatalanisme –no només l’antiindependentisme– continuarà en l’ordre del dia. Continuarem veient balls de noms d’un partit a l’altre –Lorena Roldán pot justificar d’alguna manera que no sigui el seu ego personal el pas de candidata de Ciutadans a 2 del PP, per exemple? Vacunem-nos contra el que vindrà. Contra les promeses trencades i la falta d’unitat decebedora, contra les pressions que rebrà el país i contra les bestieses que haurem de sentir a dir al Parlament si es confirma la previsible entrada de Vox.

Vacunem-nos contra tot això i el que vindrà, però no perdem tampoc l’esperança que d’aquestes eleccions en surti un govern fort per tirar endavant els reptes i que sigui nacionalment compromès.