Quin escàndol! Aquí s’hi juga!

Comença bé: “Ni tan sols em puc imaginar que algú estigui fent aquest càlcul”, però falla el raonament: “Sobretot perquè no està clar a qui li convé i a qui no.” De què es tracta? Un mitjà de comunicació pregunta a representants dels partits catalans el seu parer sobre la necessitat d’ajornar o no les eleccions del 14-F per la Covid i els perjudicis/beneficis polítics que podria comportar; motiu, aquest últim, que suscita la resposta de l’entrevistat. Ai, els peròs! Hem d’entendre que, si hi hagués una evidència clara sobre el rèdit en vots, llavors sí que els nostres estimats representants la valorarien per damunt dels interessos de la salut? Jo sí que no m’ho hauria imaginat mai! Amb una mica d’humor diria que la frase té el seu punt capità Renault, el memorable policia francès de Casablanca que fa tancar el Rick’s Cafe declamant: “Quin escàndol, he descobert que aquí s’hi juga”, mentre para la mà dels seus guanys. Deixem de banda el cinisme perquè és veritat que ens hi juguem molt i potser només podrem guanyar la partida a la crisi si, com adverteix el polifacètic filòsof francès Jacques Attali, assumim –i assumeixen els governs existents i els que es formin de nou– la importància de reorientar-nos cap a una economia de la vida, cap a sectors essencials com ara els de la salut, l’alimentació, l’agricultura, l’educació, els habitatges sostenibles, les energies renovables, la cultura, el periodisme i la democràcia. La democràcia dins d’aquest paquet? Sí, perquè no sobreviurà a l’escàndol de les desigualtats socials que hauria de preocupar tots els candidats/es.