Anticipació

Per evitar una situació d’ansietat innecessària, hi ha una recomanació psicològica que diu que no hem d’anticipar-nos als problemes que podem albirar en un futur per no patir un atac de pànic; a no preocupar-nos en excés davant del futur, davant d’esdeveniments futurs concrets, per no desgastar una energia positiva que ens pot conduir a una situació d’estrès innecessària. Una recomanació, que sovinteja a tots els manuals d’autoajuda, que pot tenir el seu què quan ens la mirem de forma individual. Però la capacitat d’anticipació davant els problemes pren tot el seu valor quan es tracta de les polítiques col·lectives. I més ara que estem engolits per una pandèmia que ha fet saltar tots els límits –si és que ja els teníem abans de la catàstrofe– de benestar social, econòmic, laboral. Només a Tarragona, en els sis mesos vinents es calcula que es doblarà el nombre de persones ateses pels serveis socials i que l’any 2020 que acabem de deixar s’hi han atès ja 1.200 famílies més respecte a l’any anterior. La Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Tarragona van presentar ahir els primers resultats d’un estudi sobre l’impacte social de la Covid que no deixa marge per al dubte: la pandèmia afecta tothom, amb més o menys intensitat. Els més perjudicats en l’àmbit laboral i econòmic són els joves, que han sofert més ERTO, i els majors de 45 anys, que són els que tenen més risc de quedar-se sense feina; els més afectats per la salut física, la gent gran, i les conseqüències en l’estat emocional no fa distinció entre franges d’edat. Davant d’aquestes evidencies calen unes polítiques públiques que permetin anticipar-se a les necessitats de la població. Les dades estadístiques d’aquest estudi i de tants altres que avaluen les conseqüències de la pandèmia han de provocar l’aplicació d’unes polítiques socials i econòmiques transversals i basades en l’anticipació. I potser ja anem tard.