La fractura

Es veu que ara les enquestes diuen que no hi ha una majoria social a favor de la independència. Tots tranquils, doncs. Catalunya ja no està fracturada. En els dinars de Nadal la gent ja no es baralla. Serà la mascareta o la bombolla. Ja no llegim enlloc que la convivència ja no està en perill. Que curiós. Diuen que Catalunya està dividida per la meitat entre els partidaris de la independència i els que volen seguir formant part d’Espanya, sigui grande y libre, federal o autonòmica. Totes les opcions són vàlides. Només faltaria. Visca la democràcia. Però que curiós que la convivència no estigui en perill quan es manté la situació actual i, per tant, els uns estan satisfets. I que curiós que la convivència estigui en perill quan els altres proposen, més o menys seriosament i per les urnes, un canvi d’statu quo. Caram. Aleshores, hi ha fractura. Sincerament, és per preguntar-se qui són els fracturadors. M’hi ha fet pensar la foto d’Adrià Carrasco i Tamara Carrasco, junts i per fi lliures. Que curiós que ja no es parli de fractura social a Catalunya quan encara hi ha mig govern a la presó i mig govern a l’exili, la presidenta del Parlament tancada, els líders socials a la presó, la secretària general d’ERC a Suïssa i un llarg etcètera de polítics represaliats. Però, sobretot, que curiós que no es parli de problema de convivència quan si ets un ciutadà independentista et poden acusar falsament de terrorisme i de no sé quantes coses més. Però es veu que això no és cap problema. I que ara ens hem de centrar en la pandèmia. Doncs vinga. Mans, distància, mascareta i ventilació.