De set en set
Unanimitat sobre el 14-F
Faré un exercici de futurologia, que surt barat. En les properes hores els partits polítics han de decidir si les eleccions del 14-F van endavant o si, per contra, s’ajornen unes quantes setmanes, fins que el coronavirus ens doni una mica de treva. La meva aposta, a escàs temps del moment que hauria de ser clau, és indubtable: la trobada culminarà sense acord. Ho veig i doblo l’aposta. Els representants dels partits polítics discutiran durant una llarga estona què convé fer amb aquests comicis. Alguns ja s’han manifestat de forma clara i sembla difícil, tenint com tenen dades sanitàries a la mà, que altres els puguin convèncer del contrari. Ningú donarà el seu braç a tòrcer. No hi haurà consens absolut i la sessió s’aixecarà sense pacte, per a desesperació dels periodistes, que tenim dos titulars possibles preparats i a un sol clic de publicar. Després vindran les compareixences interminables de tothom. Els partidaris de suspendre-les s’aferraran a la defensa de la vida. Els de mantenir-les, a la defensa de la democràcia. Tothom coincidirà a assegurar que és el que menys importa si el vent els bufa a favor o no. Sense consens, el govern s’haurà de mullar. Assistirem, donin-ho per fet, al mil·lèsim espectacle d’estimació i respecte entre els dos socis. La decisió final arribarà a la Junta Electoral, aquell òrgan que hauria de ser independent però que té gent assessorant partits polítics, o restarà en mans d’algun jutge que potser decideix amb criteris difícils d’entendre. Tot embolcallat d’un clima de tensió i retrets entre partits que només aconseguirà que la gent es quedi a casa per esgotament mental, tant si es vota el 14-F com si es fa el 2022.
Si els partits ens volen estalviar a tots avergonyir-nos dels nostres representants, facin el favor d’aparèixer amb un acord unànime i sense fissures. No està en joc només votar d’aquí a un mes o no. Està en joc recuperar una mica de fe en les institucions.