El que ens queda

Portem mesos convivint amb la pandèmia, portem mesos fent el cor fort, resistint i posant en pràctica la resiliència. Portem mesos amb la mascareta, amb la neteja compulsiva de mans i amb la distància social, és a dir, minimitzant trobades i abraçades, minimitzant l’afecte cap a les persones que estimem, reduint viatges i festes, reduint petits plaers que ens fan vibrar. Portem mesos amb molts comerços a mig gas, amb empreses que no aguanten, amb molts treballadors a la intempèrie, amb l’atur juvenil pels núvols i amb molta gent amb els ànims per terra. Portem molts mesos amb els sanitaris esgotats, pendents de les coronades i amb les vacunes que arriben amb comptagotes. Portem molts mesos amb les persones grans atemorides i trobant a faltar gent que ha marxat. Ara bé, també portem molts mesos buscant sortides, sense resignar-nos, adaptant-nos a aquesta gran anormalitat, reinventant-nos.

La llista de reinvencions és tan llarga com les ganes que tenim de viure: si no podem abraçar-nos i fer-nos petons, fem cops de colze; si no podem veure’ns en llocs tancats, fem un passeig o ens videotruquem; si no podem vendre físicament, ho intentem fer de forma digital; si enyorem els viatges, repassem les fotos al mòbil dels viatges que vam fer i recordem alegries passades i ens encoratgem a pensar noves aventures; si ens fa cosa anar als restaurants per no contagiar-nos, ho encarreguem... En definitiva, seguim endavant, perquè encara que tenim la Covid que ens rodeja, la pandèmia no ens acabarà l’esperança, l’entusiasme i les ganes de canviar-ho tot. No, no ens esperàvem aquest canvi tan brusc a les nostres vides, aquesta interrupció monumental, aquesta realitat llarguíssima i macabra, que hauríem considerat exagerada a Netflix i que estem vivim en pròpia pell, però seguim, com sempre seguim i seguirem.

Tot s’acaba, ens recorda la gent gran. També les coses dolentes s’acaben, no en tinguem cap dubte, i la pandèmia s’acabarà. I tornaran les abraçades i els petons, tornaran a obrir les discoteques i gaudirem dels restaurants com ho fèiem, tornaran els viatges globals i la situació econòmica, un dia o altre, millorarà. Sí, davant d’aquesta tempesta, el que ens queda en majúscules, allò més fort que tenim entre mans, és recordar que tot s’acaba i, encara que, a vegades, pugui semblar obvi (que ho és), és alhora substancial. Portem mesos convivint amb la pandèmia, però tot s’acaba. Si cal ens ho hem de tatuar a la pell, perquè no podem oblidar-ho, i és que tenir-ho present marca un horitzó (encara que sigui abstracte) de futur millor. Tot s’acaba i tot torna a començar i aquí és on venen les oportunitats i els reptes. Doncs sí, tot torna a començar, d’una manera diferent, probablement, amb noves regles, amb noves perspectives, amb una narrativa que s’ha accelerat espectacularment cap a la digitalització, amb un món canviant, com sol passar en aquests casos amb un escenari on tenim més preguntes que respostes.

Arribarà una nova etapa quan haurem sortit d’aquest túnel. Arribarà un moment nou, un temps en què un dels grans dubtes serà si n’hem après o no gaire, del que estem vivint, i és difícil de dir, ja que generalment els canvis socials són lents. Perquè es capgirin realment els comportaments, cal que els neguits i les ganes de transformació siguin majoritaris i decidits, i cal trobar les eines per fer-ho possible. ¿Tindrem més consciència mediambiental? ¿Valorarem més la investigació científica? ¿Posarem la feina dels sanitaris com a prioritària? ¿Entendrem que la cultura és essencial en un país? ¿Ens adonarem que si volem una societat justa hem de fer-ho tot per evitar la pobresa i l’exclusió? ¿Apostarem per un model econòmic que no depengui tant del turisme? ¿Es farà una escolta activa dels especialistes o se seguiran prenent les decisions clau de forma erràtica, sense un model de governança solvent? ¿Volem ser un país que vagi al capdavant del primer món i actuarem en conseqüència per aconseguir-ho? Portem mesos convivint amb la pandèmia, trampejant rebrots i onades, i aviat el més important serà reparar-nos les ferides i continuar amb l’energia intacta, innovant i creant un nou món que ja arriba.