El cost del dret a la informació

Les dades –aportades per Reporters sense Fronteres– són impactants i el que representen, encara més: 50 periodistes assassinats el 2020, el 32% en zona de conflicte (Síria, el Iemen, l’Afganistan, l’Iraq) i el 68% en països en pau (Mèxic, l’Índia, el Pakistan, les Filipines, Hondures, l’Iran), i això indica que el perill més gran ve associat a la investigació sobre temes sensibles com ara la corrupció, els vincles entre el poder i el crim organitzat i l’oposició política. Recordem Julio Valdivia, decapitat a Veracruz (Mèxic); Víctor Fernando Álvarez, esquarterat a Acapulco (Mèxic); Rakesh Singh, cremat a Kalwari (Índia); Rouhollah Zam, penjat a Teheran... En el mateix període: 387 empresonats –sobretot a la Xina, Egipte, l’Aràbia Saudita, el Vietnam, Síria, Bielorússia–, 54 segrestats i quatre desapareguts. Destaca el nombre creixent de dones detingudes, entre les quals la vietnamita Pham Doan Trang, acusada de difondre propaganda contra l’Estat, així com l’increment de la repressió en temps de pandèmia. Professionals en risc: Elena Milashina, investigadora del diari rus Nóvaia Gazeta, continua el treball d’Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006, denunciant les vulneracions dels drets humans a Txetxènia; Lina Attalah, cofundadora del digital Mada Masr, un dels pocs mitjans independents d’Egipte; l’equip femení de la ràdio Merman de Kandahar (Afganistan), amenaçat pels talibans per impulsar la igualtat i l’educació de les dones. El dret a una informació veraç no hauria de tenir aquest cost, pensem-hi perquè el necessitem: sense premsa lliure no hi ha democràcia ni pau.