Politiqueria

Ja hem entrat a l’any 2021 i la ciutat de Girona té un dubte amb què passarà amb els pressupostos. El primer capítol ja el vam tenir ahir en el ple en el debat sobre les inversions que el govern vol tirar endavant aquest any que pot endeutar-se. Cal fer un clam perquè uns i altres deixin la politiqueria de baixa estopa per assumir cadascú les seves responsabilitats. Els ciutadans ja estan patint prou els efectes sanitaris i econòmics que està suposant la Covid-19, amb xifres esgarrifoses de morts, amb moltes persones hospitalitzades, per un costat, i per l’altre persones que veuen com penja d’un fil la seva feina, com estan en ERTO des de fa mesos o, potser, en el pitjor dels casos, sense ingressos des de fa temps pel complicat context actual que els aboca als serveis socials o als ajuts imprescindibles com ara de Càritas o Creu Roja, entre d’altres. No és tolerable que en un context greu de crisi general en molts sentits els partits segueixin comportant-se com nens malcriats. El govern de la ciutat és qui primer té el deure de buscar consensos necessaris per tirar endavant els comptes, però la responsabilitat també recau de manera indefectible en l’oposició. Guanyem, el PSC i Ciutadans també han d’assumir la seva responsabilitat perquè la ciutat pugui tirar endavant en moments complicats. El partidisme té un límit i els ciutadans sovint acaben farts de baralles estèrils que acaben no aportant les solucions pertinents en cada moment. Per tant, seria hora que uns i altres, govern i oposició, deixessin de banda velles guerres estèrils o boles de vidre mirant cap a les properes municipals, per asseure’s tots des de la generositat. El govern ha d’admetre que si necessiten l’oposició és perquè els ciutadans van decidir no donar-los la majoria. Mentre que l’oposició també ha d’interpretar que el govern en minoria els dona l’oportunitat d’influir i intervenir per millorar els propòsits del govern. L’esforç ha de ser mutu perquè el pressupost del 2021 tiri endavant quan pertoqui, per fer front amb garanties al tsunami de necessitats socials que pot arribar al darrere de la pandèmia si les vacunes permeten començar a resoldre de mica en mica la situació sanitària. Si no s’arriba a un acord, el fracàs serà col·lectiu per part del consistori i, potser, els partits hi trobaran la resposta de per què la gent sovint s’allunya de la política.