Coses que també ensenya el futbol

Quina relació té que el Liverpool guanyi gràcies a un gol del seu davanter Mohamed Salah i la pau social al comtat de Merseyside, que és la seu de l’equip? Curiosa, si més no. Segons un estudi que recull l’observatori social de la Fundació La Caixa, la presència de l’egipci ha fet modificar els comportaments, les actituds xenòfobes i els delictes d’odi cap als immigrants, que han caigut un 19% des que ell va arribar, el 2017. Això seria degut –expliquen els experts– al factor èxit i a la forta càrrega emocional que desperta el futbol entre els seus seguidors: si l’esportista estranger contribueix decisivament a la victòria del club se’l considera un dels nostres (fa pujar l’autoestima) i per mimesi la resta de compatriotes deixen de percebre’s com aquesta perillosa amenaça que els ultres propaguen (o s’hi perceben en menor grau). Per prendre’n nota; i del que ve a continuació. Deixem les grans lligues i baixem al camp amateur. Quina resposta reben els jugadors aficionats que pretenen participar en un entrenament de prova? Curiosa també pel biaix que presenta. Un experiment de la Fundació Nacional de Ciències de Suïssa realitzat en vint-i-dos països europeus revela que les cartes enviades per correu electrònic i signades per uns hipotètics Meyer, Dubois, Williams o López són contestades favorablement en un 50% dels casos; en canvi si el sol·licitant es diu Alami, Bennani o Popescu, només en un 35%. El nom fa de barrera, constitueix un primer factor de discriminació i exclusió social. O si és famós, obra totes les portes. Coses que també ensenya el futbol.