La promesa

L’amistat és com el vi, amb el temps, si no es cuida, s’avinagra i es fa malbé. Però, si te’n preocupes, amb els anys és millor, excel·lent. Dic això perquè aquest dimecres Joe Biden ja serà oficialment el president dels Estats Units. No hi haurà les habituals festes que solien durar cinc dies amb motiu de la inauguració de mandat. No només per la pandèmia, sinó perquè el país no està per a gresques, i si els recordo això és perquè avui fa quaranta anys, un 20 de gener de 1981,  Ronald Reagan va prometre el càrrec com a president dels Estats Units. Valorant una vella amistat, no va ser l’única promesa que va fer. Vint-i-cinc anys abans, quan no era ni polític però somniava ser-ho i en arribar a la presidència del país, una nit, parlant de somnis amb dos amics seus, va fer una promesa que anys més tard d’haver-la verbalitzat la compliria. A saber. Reagan compartia taula i somnis amb un jove actor i amb un jove cambrer. L’actor somniava de ser pilot de curses i el cambrer desitjava ser l’amo d’un restaurant al cor de Hollywood i elaborar el seu propi vi per oferir-lo als seus il·lustres comensals. L’actor era James Dean i un accident de cotxe va estroncar tots els seus somnis. I el cambrer era Jean Leon, que va poder obrir el restaurant i fer el seu vi en una finca entre Torrelavit i el Pla del Penedès. Un vi del qual, quan Reagan el va tastar, se’n van enamorar. I vet-ho aquí que aquell antic president dels sindicats d’actors, convertit en governador de Califòrnia i finalment en president dels Estats Units, quan va ser hora de brindar pels seus somnis i els del país, ho va fer amb el vi del seu amic, fidel a la promesa.