L’ombra d’un gos perdut

“Tothom necessita algú a qui mirar des de dalt. Fins i tot el pobre necessita el gos.” Paraules de John Adams, segon president dels Estats Units, recollides per la professora de la Universitat de Louisiana Nancy Isenberg en la investigació White Trash –escòria blanca–, els ignorats 400 anys d’història de les classes socials, que avui citem en l’acte de comiat de Donald Trump, perquè no hi ha cap dubte que durant el seu mandat ha adoptat eficaçment aquest nefast veredicte. White Trash és un llibre molt recomanable per comprendre, més enllà del conte oficial, quina mena de pasta amalgama la construcció del país més mitificat del món, ensurts a part. Segons l’autora, la d’una divisió de classes tan extrema –i poc o gens reconeguda– que invalida el sentit genuí de la democràcia. Contundent conclusió a la qual arriba després de desmuntar el mite fundacional de la colonització i de la independència, el de la reconciliació posterior a la guerra civil i el del somni americà / terra d’oportunitats, i d’aturar-se en el que considera una constant en la trajectòria política del seu país: la manipulació elitista de les tensions entre blancs pobres i negres pobres per frustrar qualsevol intent d’aliança en defensa dels seus drets com a treballadors. Els sona? És la pugna dels penúltims contra els últims, o dels últims contra els penúltims, que proporciona suculents rèdits als explotadors, com ja advertia Martin Luther King en les seves reflexions sobre classe i raça. Se’n va Trump, sí, però deixa en un pitjor estat l’escòria blanca que l’ha seguit com l’ombra d’un gos perdut –i rabiós.