A la tres
Doncs jo sí, que vull votar
Deu ser difícil de superar, aquest joc dels despropòsits en què s’ha convertit la convocatòria electoral del 30-M (perdó, del 14-F). Un desgavell. Semblava difícil que ho fessin més malament, tots plegats, però he de reconèixer que aquest cop s’han superat. El govern, els partits, el TSJC, la JEC i tots plegats. No sé si això és can Seixanta, can penja-i-despenja o un altre can més malsonant, però el cert és que em sembla que no ens mereixem aquest desori. Jo no sé quan s’han de fer les eleccions, però trobo increïble que un país que ha estat capaç de fer un 1-O, que per Nadal ens va animar a tots a fer cues a les botigues –sense fer cas als epidemiòlegs, viròlegs i tots els -òlegs–, que té els restaurants oberts i que permet les cues al metro, ara no hagi estat capaç de fer unes eleccions o, si calia, de pactar ben pactada i decretada la data d’un ajornament. El caos, la inseguretat jurídica, les ingerències judicials habituals i un govern en què els socis s’esbatussen entre ells, a mi no fan res més que confirmar-me que sí, que hem de votar com més aviat millor. “En aquest país la gent ara no està per votar”, sentia que deia ahir un tertulià. Que parli per ell, doncs. Perquè n’hi ha que sí, que volem votar. Ens en vam fer un tip, en aquest país, de dir que volíem votar. Ho volem fer, i el que volem és fer-ho, és clar, amb totes les garanties (no només sanitàries) que calguin. D’això és del que tinc la sensació que no s’han preocupat. Voleu dir que a partir d’un moment determinat el govern no s’ha esforçat més per ajornar les eleccions que no pas per fer-les? Que també ho van fer al País Basc i a Galícia? Sí. Quan no en sabíem gaire res, de la pandèmia, i d’un dia per l’altre. El govern català, en canvi, feia un any, que sabia que hi hauria eleccions; i tot l’executiu sap que la legislatura està esgotada. Però ni vacunes a bon ritme ni mesures alternatives (més dies per votar, horaris, més meses, protecció per als membres de les meses...). Res. I alguns se’n reien, del conseller Puigneró, quan mesos enrere ens parlava d’Estònia i del vot electrònic. On és? Enlloc. No em passa pel cap, que el TSJC dijous mantingui el 14-F. Probablement ara sí que seria contraproduent. Però no em diguin, si us plau, ni que ho tenien tot preparat per fer-les ni que ara la gent no està per anar a votar. Com ho saben?