A la mina, a la guerra, al prostíbul

A la mina, a la fàbrica, a l’obra, en una plantació, a l’abocador, al prostíbul, a la guerra, a l’infern, maltractats, explotats i violentats, uns 152 milions de menors d’entre 5 i 17 anys–un de cada deu en tot el món– suporten extenuants jornades de treball, molts sense salari i en condicions de duresa extrema; i dir “treball” sembla un malèvol eufemisme, perquè una bona part són víctimes de tràfic, explotació sexual i/o pornografia –les nenes especialment– o són reclutats com a soldats/carn de canó –els nens–. Una vulneració dels drets humans i dels drets de la infància que està decreixent però que es manté molt present a l’Àfrica i en algunes regions d’Àsia i el Pacífic, Amèrica, Europa central i els Emirats Àrabs. Avui, 21 de gener, s’inaugura l’any internacional per a l’Erradicació del Treball Infantil amb la participació de representants d’Unicef i de l’OIT, així com del premi Nobel de la pau Kailash Satyarthi i de l’activista de l’Índia Amar Lal, que va ser sotmès a un règim d’esclavitud. Sobre la taula hi ha un ambiciós calendari d’actuacions en línia amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) per posar fi a aquesta xacra abans del 2030. És evident que els estats s’hi hauran de comprometre a fons i més enllà de les declaracions formals i que caldrà també un esforç immens per tallar l’espiral d’empobriment que deixa les famílies amb més necessitat i els infants molt més vulnerables i desprotegits, a les mans de criminals. Són nens i nenes que han de créixer com a nens i nenes, en llibertat i amb salut, i sense patir abusos ni càstigs cruels; el seu futur és a l’escola.