La nostra història esclavista

La fama més gran se l’emporta –amb mèrit indiscutible– el primer marquès de Comillas, aquell Antonio López fill de Cantàbria, navilier, empresari i banquer que en el segle XIX feu fortuna via matrimoni i comerç d’esclaus, amic i mecenes d’Alfons XII –també de mossèn Cinto– emparentat amb els Bru i els Güell, la flor i la nata de la burgesia de l’època, alçat en polèmica estàtua finalment retirada de la ciutat de Barcelona el 4 de març del 2018. Mèrit indiscutible el del marquès de Comillas, però no exclusiu, perquè la participació de famílies catalanes en l’aventura colonial i el tràfic negrer fou intensa i extensa, una realitat incòmoda i encara poc coneguda, malgrat que no manquen documentades investigacions que vinculen aquell infame negoci al desenvolupament econòmic del país. Segons l’expert Josep Maria Fradera, entre el 1789 i el 1820 uns 30.000 africans van ser transportats en embarcacions catalanes a les Antilles i a partir del tractat abolicionista anglès, que feu pujar de preu la mercaderia, calcula que el capital català va acaparar el 74% de la importació de mà d’obra forçada a Cuba. Altres indians, a part de López, tinguts per exemplars filantrops? Salvador Samà Martí, de Vilanova i la Geltrú; Josep Baró Blanxart, de Canet de Mar; Cristóbal Roig Vidal, de Sant Pere de Ribes; Antoni Vidal Calzada, de Sant Feliu de Guíxols; Josep Vidal Ribas, de Sant Feliu de Llobregat; Pere Mas Roig, de Vilassar de Mar; Jaume Torrents i Serramalera, de Moià... És l’hora de conèixer-los bé, assumir aquesta part de la nostra història i revisar nomenclàtors, si escau.