Eleccions i vacunes

Amb això de les elec­ci­ons passa com amb la vacuna. A prin­cipi de desem­bre, segons el CIS, pràcti­ca­ment la mei­tat dels enques­tats (un 47%) deia que no es vacu­na­ria, de cap manera. A finals de desem­bre, quan tots ple­gats ja parlàvem dels plans de vacu­nació (d’aquests plans que s’ha demos­trat que eren un fracàs, tot sigui dit), el CIS ho tor­nava a pre­gun­tar en una nova enquesta: els ciu­ta­dans que deien que de cap manera es vacu­na­rien ja bai­xa­ven al 28%. Aquesta mateixa set­mana, el CIS ha fet pública la dar­rera enquesta sobre el tema: un 72% de la població diu que està dis­po­sada a vacu­nar-se (alguns càrrecs públics fins i tot sal­tant-se la cua), els que con­ti­nuen dient que no es vacu­na­ran ja només són el 16,5%, i d’aquests hi ha un 5% que es decla­ren dub­to­sos. Fa quinze dies, el govern va acor­dar amb la resta de par­tits (amb la immensa majo­ria de par­tits, volia dir) que vista la situ­ació sanitària era millor ajor­nar les elec­ci­ons del 14-F i pas­sar-les al 30 de maig. M’atre­vi­ria a dir que un per­cen­tatge molt alt, altíssim, de la població (no tinc ni CIS ni CEO ni cap enquesta que s’hi assem­bli, i tot això que els estal­vio) hi estava d’acord. Com que en aquest país tot acaba final­ment als tri­bu­nals, el TSJC tenia aquests dies sobre la taula una decisió gens menor: deci­dir si les elec­ci­ons se cele­bra­rien final­ment el 14-F, el 30-M o ves a saber quan. Seran el 14-F. Si ara jo fos el CIS i fes una enquesta, em sem­bla que a molts ja ens esta­ria bé. Que hi hau­ria més par­ti­da­ris que detrac­tors. No pas perquè jo mani­pulés el resul­tat (jo no faig com el CIS amb Illa) sinó perquè em sem­bla que tot­hom n’està bas­tant tip, d’aquest gui­ri­gall. Allò que eren unes elec­ci­ons peri­llo­ses ara el govern no para de dir-nos que seran segu­res, molt segu­res. I que si no ho aca­ben sent, serà per culpa del TSJC. Cap par­tit s’ha plan­tat ni ha suspès cap acte en senyal de pro­testa. Tots estan fent cam­pa­nya a ple ren­di­ment i els cos­tos d’atu­rar el procés –ara els parlo dels econòmics– ja són més cars si es fa marxa enrere que no pas si se cele­bren. Em fa l’efecte que els par­ti­da­ris del 14-F ara gua­nya­rien per gole­jada. No pas perquè en siguin defen­sors del tot, sinó sobre­tot perquè s’acabi com més aviat millor aquest joc de des­propòsits.