Eleccions i vacunes

Amb això de les eleccions passa com amb la vacuna. A principi de desembre, segons el CIS, pràcticament la meitat dels enquestats (un 47%) deia que no es vacunaria, de cap manera. A finals de desembre, quan tots plegats ja parlàvem dels plans de vacunació (d’aquests plans que s’ha demostrat que eren un fracàs, tot sigui dit), el CIS ho tornava a preguntar en una nova enquesta: els ciutadans que deien que de cap manera es vacunarien ja baixaven al 28%. Aquesta mateixa setmana, el CIS ha fet pública la darrera enquesta sobre el tema: un 72% de la població diu que està disposada a vacunar-se (alguns càrrecs públics fins i tot saltant-se la cua), els que continuen dient que no es vacunaran ja només són el 16,5%, i d’aquests hi ha un 5% que es declaren dubtosos. Fa quinze dies, el govern va acordar amb la resta de partits (amb la immensa majoria de partits, volia dir) que vista la situació sanitària era millor ajornar les eleccions del 14-F i passar-les al 30 de maig. M’atreviria a dir que un percentatge molt alt, altíssim, de la població (no tinc ni CIS ni CEO ni cap enquesta que s’hi assembli, i tot això que els estalvio) hi estava d’acord. Com que en aquest país tot acaba finalment als tribunals, el TSJC tenia aquests dies sobre la taula una decisió gens menor: decidir si les eleccions se celebrarien finalment el 14-F, el 30-M o ves a saber quan. Seran el 14-F. Si ara jo fos el CIS i fes una enquesta, em sembla que a molts ja ens estaria bé. Que hi hauria més partidaris que detractors. No pas perquè jo manipulés el resultat (jo no faig com el CIS amb Illa) sinó perquè em sembla que tothom n’està bastant tip, d’aquest guirigall. Allò que eren unes eleccions perilloses ara el govern no para de dir-nos que seran segures, molt segures. I que si no ho acaben sent, serà per culpa del TSJC. Cap partit s’ha plantat ni ha suspès cap acte en senyal de protesta. Tots estan fent campanya a ple rendiment i els costos d’aturar el procés –ara els parlo dels econòmics– ja són més cars si es fa marxa enrere que no pas si se celebren. Em fa l’efecte que els partidaris del 14-F ara guanyarien per golejada. No pas perquè en siguin defensors del tot, sinó sobretot perquè s’acabi com més aviat millor aquest joc de despropòsits.