De reüll
No deixi que li amargui el dia
Aviat es complirà un any del primer cas de Covid-19 a Catalunya. Un any! Ens vam confinar una mica amb el lliri a la mà, pensant que tot aniria bé, i ara la situació ens sobrepassa. En molts sentits. És cert que hem tingut una capacitat d’adaptació extraordinària i en temps rècord, canviant hàbits i reconfigurant la nostra vida. Som camaleònics. Però les factures a pagar per la Covid-19 són estratosfèriques. La setmana passada es feien públiques les dades de l’enquesta de població activa: més de mig milió de catalans no tenen feina i quasi 200.000 estan afectats per ERTO. Ahir se’ns confirmava que l’atur juvenil està pels núvols. El comerç, la cultura i l’hostaleria en són grans afectats, els que acumulen situacions insostenibles. Però pocs sectors han esquivat la pandèmia. Passegin pel seu poble o ciutat. El panorama de reixes abaixades o negocis tapiats fa feredat. I ens havien posat la mel als llavis amb les vacunes, amb grans anuncis i promeses embolcallades amb banderes, que no es compliran. El túnel es fa més llarg i la llum, més que acostar-se, fa la sensació que es va allunyant. I si ve una quarta onada? Ens quedarà esma per continuar surfejant? Però no deixi que jo li amargui el dia. Si vol una bona dosi d’optimisme ho té fàcil: connecti’s a la campanya electoral i veurà que hi ha solucions per a tot.