Cuba, salut i solidaritat

Des de Cuba, que pateix un dur bloqueig econòmic des del 1960 i que ha estat declarada patrocinadora del terrorisme pel molt pacífic Trump, ens arriba una bona notícia: els seus habitants podrien estar protegits abans que acabi el 2021 –en el primer semestre, els sanitaris i treballadors del sector turístic– atesos els bons resultats dels assajos de quatre vacunes, una de les quals en fase molt avançada. De la necessitat, se’n fa virtut, i resistència i lluita, i a l’illa es treballa contra rellotge per completar el circuit –de la investigació clínica a la producció– amb la perspectiva de 100 milions de dosis. Tampoc és estrany: BioCubaFarma, que agrupa les indústries biotecnològica i farmacèutica, té una experiència de 35 anys de recerca i innovació i, de fet, vuit de les onze vacunes del programa d’immunització són de fabricació pròpia; dels seus laboratoris han sortit també la meningocòccica BC, primera del seu tipus al món, i la de l’hepatitis B, primera aprovada a l’Amèrica Llatina. Són els efectes de valorar la salut com un bé públic no subjecte a interessos especulatius i també com un bé solidari: des de l’inici de la pandèmia 1.500 metges cubans donen suport a 21 països de l’Amèrica Llatina, Europa, Àfrica i l’Orient Mitjà. Formen part del contingent d’emergències Henry Reeve, premiat per l’OMS pel seu combat contra l’Ebola, entre d’altres missions –ara hi ha una campanya internacional per atorgar-li el Nobel de la pau–. I és curiós: la brigada va néixer per auxiliar Nova Orleans devastada pel Katrina, però Bush fill la va rebutjar. La història va apuntant.