De set en set
Gràcies, enquesta
No cal tenir un màster en ciències polítiques per saber que les enquestes que es publiquen en plena campanya electoral poden alterar els resultats de les urnes; en funció del diagnòstic que facin poden mobilitzar un vot, desmobilitzar-ne un altre o fins i tot alterar la intenció de vot de les persones més polititzades en benefici d’això que s’anomena “vot útil” i que, ens agradi o no, sempre acaba pesant quan es vota amb el cap i no només amb el cor.
L’enquesta sorpresa que aquesta setmana s’ha tret de la màniga el CIS no és innocent. Presenta un Salvador Illa guanyador (per poc) al davant d’ERC, en un intent no gaire dissimulat d’impulsar el candidat del PSC i, alhora, despertar el tradicional votant socialista adormit de l’àrea metropolitana que ara mateix està en l’abstenció però que, si ve tan just com ho pinten, s’ho podria pensar i anar a votar.
El que potser no va valorar prou José Félix Tezanos –l’home a qui Pedro Sánchez va confiar el CIS– és que la mobilització pot arribar per l’altra banda. Perquè amb els resultats d’aquesta enquesta –el CIS no va fer extrapolació d’escons però Electomania sí–, l’independentisme només tindria 64 diputats, i això planteja una possibilitat molt real: que Illa sigui president acceptant els vots de Cs i Vox, com va passar a l’Ajuntament de Barcelona.
No hi ha res que mobilitzi més el vot independentista que veure’s amb un president unionista votat per Vox. Gràcies, enquesta del CIS, per fer-nos obrir els ulls davant d’aquest escenari. Ara ja sabem que diumenge que ve caldrà decidir entre tenir un president republicà o un president votat per la ultradreta; a l’alerta independentista (ep, podem perdre la majoria) s’hi suma ara l’alerta antifeixista.
Un 26% de catalans encara no saben a qui votaran. Hi ha indecisió, hi ha desafecció, hi ha mandra i por. Però caldrà votar perquè mai com ara dipositar un “vot útil” dins una urna havia estat tan necessari.