EL RADAR
Frustració europea
Cada tant, la solidesa d’aquesta construcció política inacabada anomenada Unió Europea (UE) es posa a prova. En l’última dècada n’ha afrontat uns quants, de sotracs, i no de tots n’ha sortit indemne. La crisi de l’euro, per exemple, va obrir una esquerda encara visible a la façana entre el pis de dalt –els socis del nord i del centre del continent, ferms defensors de l’ortodòxia fiscal– i la planta baixa, els socis endeutats del sud, amb Grècia empesa cap a la porta a punt de ser expulsada de la moneda única. Després, el 2015, va venir la crisi dels refugiats –l’entrada de centenars de milers de persones a través del Mediterrani–, tancada en fals amb un polèmic pacte amb Turquia que, en la pràctica, posava en mans d’Erdogan el control de les fronteres exteriors de la Unió. I encara, més recentment, el Brexit, acordat amb Londres en una rara mostra d’unitat al voltant del negociador europeu, Michel Barnier.
Ara una nova sacsejada, la pandèmia, torna a mesurar la resistència de la casa comuna al sisme sanitari i les seves rèpliques socials i econòmiques. Al campi qui pugui inicial a l’hora de proveir-se de material bàsic com ara mascaretes, van seguir les discussions sobre com finançar la reconstrucció d’una economia devastada pel virus. Després d’enceses discussions, els caps d’estat i de govern van acordar un fons de recuperació de 750.000 milions d’euros (més de la meitat, en transferències directes), finançat per una emissió sense precedents de deute conjunt. Més endavant, amb l’aparició de les primeres vacunes, la Comissió Europea (CE) va fer un altre pas important en centralitzar la compra i distribució dels vials entre els socis. És aquí, però, on han sorgit els problemes. Les reduccions en els subministraments per part de les farmacèutiques Pfizer i, sobretot, AstraZeneca han aturat en sec el calendari de vacunacions als països de la UE, superada en la cursa per a la immunització massiva per Israel, els EUA i el mateix Regne Unit. La cap de la Comissió, la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, ha concentrat totes les crítiques per l’opaca negociació dels contractes amb les farmacèutiques i l’autorització tardana del regulador europeu a les vacunes. Von der Leyen, qüestionada i amb peticions incloses de dimissió, es defensa i demana temps. “Esperem al final del meu mandat; serà llavors l’hora de fer balanç”, va dir en una entrevista. Però a Alemanya, amb l’horitzó de les eleccions del setembre, creix la impaciència. Frustrats pel fre a la vacunació, l’SPD, soci menor de la gran coalició, i el líder bavarès, Markus Söder, carreguen contra l’estratègia “caòtica” de Von der Leyen. També els eurodiputats li reclamaran explicacions en el debat de dimecres. Mentrestant, Merkel li manté el suport. Sota l’ombra protectora de la cancellera, Von der Leyen afronta la seva primera gran crisi europea.