A les urnes, ciutadans!

Per què des que sabem que un cop més ens han forçat a anar a unes eleccions tothom em pregunta què pot votar? Un parell d’aclariments. El primer és que qui m’ho pregunta és independentista i, per tant, els dubtes es situen dins d’aquest ventall per desgràcia tan ampli, i el segon aclariment és que m’ho pregunten no perquè es pensin que jo tinc en poder la veritat, de cap manera, sinó perquè estan immersos dins de la mateixa confusió que molts dels que compartim els somnis de l’1-O.

Deia que per desgràcia el ventall independentista és massa ampli, i no és perquè no sigui partidària de les màximes opcions dins de la democràcia, sinó perquè penso que els moments excepcionals necessiten fronts comuns al marge del tacticisme i les picabaralles ideològiques, i nosaltres estem en un moment on ens juguem el futur. O bé podem aspirar a ser un estat modern on el benestar dels ciutadans sigui una prioritat o bé continuarem dins d’una dinàmica d’espoli fiscal que ens fa cada vegada més pobres, submisos i, a sobre, carregats de sentiments de culpabilitat “insolidària”.

Aquests dies han sortit articles sobre com podríem millorar la sanitat, l’educació, els serveis socials, les infraestructures, la cultura o l’habitatge amb els 9.000 milions d’euros que tindríem amb un concert econòmic com el basc o amb els 16.000 milions d’euros que ens birlen. Si els interessa saber-ho, els recomano l’informe del col·lectiu Economistes pel Benestar, el trobaran a la xarxa. A nosaltres i només a nosaltres ens toca escollir quin futur triem.

Ara bé, aquestes eleccions serviran per a alguna cosa? La veritat és que els bons lideratges serveixen per interpretar i dur a terme els desitjos dels votants, i nosaltres estem mancats de bons líders. Un bon líder no és el que treballa pel seu ego, és el que es posa al servei de la voluntat dels seus votants desinteressadament, i la veritat, amb algunes excepcions i no en els primers llocs de les llistes, jo veig molta mediocritat. Tanta que m’he arribat a plantejar considerar aquestes eleccions com a regionals i no votar. Em fa mal al cor que ara algú parli d’un referèndum per al 2025, o de la gestió del mentrestant, o de proclamar la independència si quan han tingut la majoria al Parlament no ho han fet. Els primers perquè no expliquen quines garanties es tindran el 2025 que no es tinguessin l’1-O o ara mateix, els segons perquè per a mi el mentrestant és sinònim de l’autonomia escapçada que vivim, és tornar enrere, i els tercers, perquè estic cansada de les grans proclames que no van seguides d’accions i perquè no veig quines condicions tindrem si guanyen ara que no teníem quan van guanyar. Per no parlar de les poques garanties democràtiques d’unes eleccions enmig d’una pandèmia, amb gent que no anirà a votar perquè està malalta i altres que no ho faran per por d’emmalaltir.

Una mostra de la mediocritat de la classe política és que quan la Generalitat va decidir suspendre les eleccions per prudència sanitària, tal com recomanen el president del Col·legi de Metges i els epidemiòlegs, i aquest decret va ser tombat i un tribunal ens força a celebrar-les apel·lant al dret de vot menystenint el dret a la vida, tots els partits es llancen a l’arena embogits i sense crítica ni resistència. Si jo tingués algun poder hauria objectat i no les hauria organitzat. No el tinc, i només em queda el dret a decidir si votar o no fer-ho, dubtar.

Però ja hauran endevinat amb el títol que he posat a aquest article que no he trigat gaire a penedir-me dels meus sentiments abstencionistes. Aniré a votar i crido a anar-hi i votar a qualsevol dins del ventall sobiranista perquè ja no m’importa qui guanyi o qui perdi, aquesta picabaralla la deixo als partits i als polítics mediocres, el que m’importa és que el vot independentista sigui tan important com sigui possible perquè només així, com vam fer l’1-O, ens podrem enfrontar a un estat que tem els resultats de la democràcia, guanyar complicitats arreu i enfortir la nostra voluntat.

O sigui que, encara que sigui amb una pinça al nas, amb tots els dubtes del món i amb la ferma convicció que cal sanejar i renovar la política de manera urgent, a les urnes, ciutadans!