L’actor que clama ajut

“Si no podem treballar, qui es farà càrrec de les nostres factures?”, es demanava l’actor de teatre, cinema i televisió barceloní Josep Linuesa fa poc més de quatre anys en una entrevista que va publicar aquest diari. Ho deia en ser interrogat sobre el fet que molts actors i actrius catalans havien d’emigrar de forma puntual a Madrid per continuar treballant. En els darrers anys, a ell no n’hi va faltar, de feina, i la seva cara es va fer ben coneguda gràcies a sèries com Ventdelplà, Nissaga de poder o Amar es para siempre. Com ell, actors i actrius han anat serpentejant per una professió que té la cara amable de fer-te conegut a través de la pantalla o l’escenari, tot i arrossegar algunes, o moltes, mancances en l’àmbit laboral. Anar fent, i si sortia algun projecte de teatre, televisió o cinema interessant i amb èxit, tot això que hi guanyàvem. Però en uns mesos tot s’ha desplomat i el món pandèmic que ens toca viure ha estat devastador per a molts sectors. Per al de la cultura també, o també especialment. Fa tres dies que el nom de Josep Linuesa ha sonat fort, no pas per la seva feina, sinó justament pel contrari. “Amics, en tinc 54, soc actor i fa més d’un any que no tinc feina. L’última em va portar a Mèxic i ja soc aquí, sense ingressos ni ajuts.” Quan el món ens engoleix, hem d’intentar treure el cap per poder respirar. Linuesa va escriure aquest tuit diumenge, i hi demanava subscriptors per al canal de YouTube, amb filmacions sobre els carrers de Mèxic, que ha decidit obrir “per poder rebre alguna cosa”. Li calien 1.000 subscriptors, i en poques hores en va aconseguir més de 32.000. Linuesa s’ha hagut de reinventar, com tants d’altres, músics, actors, treballadors de la restauració. I hem vist, d’una banda, que les xarxes socials, sovint tan despietades, en algunes ocasions ens fan costat, i, de l’altra, que la solidaritat de la gent és imparable i impagable.