Els molesten?

Mare de Déu quina fixació que tenen alguns en aquesta campanya electoral a parlar del sou i del que ells en diuen els “privilegis” dels expresidents d’aquest país! Quina mania, quina fixació i quanta demagògia. Deia ahir Inés Arrimadas (de fet ho repetia, més que deia) que els diners que es destinen als expresidents haurien d’anar a parar al sistema sanitari. I hi afegia que també haurien d’anar a parar cap als hotelers, i cap als restauradors, i no recordo cap a quina llista llarga de noms i de professions que hi va afegir al darrere. Mare de Déu quina demagògia. Qui no està d’acord que ens falten més recursos per a tot, Inés? Però quanta demagògia a fer veure que aquesta mesura resoldria la situació de mestres, metges, restauradors, del sector cultural i de tots plegats. La líder dels taronges es queixava que els expresidents de la Generalitat tinguin oficina, xòfer, escorta i un sou. Doncs què volen que els digui. A mi em sembla que un país ha de tractar bé els seus expresidents, i que potser el que els molesta és que en tinguem. A mi m’està bé, que un expresident de la Generalitat –es digui Mas, Montilla, Puigdemont o Torra– conservi això que en diuen “privilegis”. El que els passa, em sembla, és que com que els expresidents més recents són Puigdemont i Torra això no els acaba d’agradar. M’he fixat, curiosament, que parlen poc de Mas i de Montilla. No els deuen fer gaire nosa, l’un fent campanya pel PDeCAT i l’altre desaparegut. L’exministre Illa, que no parla del sou i les prerrogatives dels expresidents no sé si perquè entre ells hi ha Montilla, va dir dies enrere que si és president s’abaixarà el sou un 30%. I ara Ciutadans, com si això fos una subhasta inversa, proposa que la rebaixa sigui d’un 50%. Sembla el joc dels disbarats, tot plegat. Poc seriós i, insisteixo, un exercici de demagògia; això que ara se’n diu electoralisme o populisme. A mi em mereixen un respecte, els expresidents. Del color que siguin. I crec que es mereixen les prerrogatives. Fins i tot aquells que, per mal d’ulls que em faci, a estones perdudes treballin per a Enagás.