Ens en sortirem?

Hi ha una pregunta que vostès es fan sovint –ho dedueixo dels amabilíssims correus que rebo de tant en tant, i pels quals estic profundament agraït– i és aquella de si ens en sortirem. Crec que ens la fem tots, aquesta pregunta. Si ho mirem en perspectiva, a mi em sembla evident que de moment l’estadística ens va a favor. Del tot a favor. O és que no va fer un 9-N aquest país, quan tothom deia que no ens en sortiríem? I no es va fer un 1 d’octubre, tot i que Rajoy havia sortit dies abans a dir que ja estava, que ja l’havia desmuntat? No les van ni flairar, les urnes. Ens en vam sortir tant, aquell 1-O, que Casado encara el feia servir aquesta setmana en campanya a veure si arreplegava alguns vots unionistes. Quantes eleccions fa que, ni que sigui a empentes i rodolons, ens diuen que això ja està i al final resulta que la suma sempre suma? Ens en sortirem?, ens preguntàvem tots plegats quan després de l’aplicació del 155 van convocar aquell 21-D entre setmana. I ens en vam sortir. Una altra cosa són els costos, que són alts, més alts del que podríem pensar, dolorosos, injustos, i que ara tenen nom i cognoms. Qui digui que les conseqüències no l’han afectat és que menteix. Han afectat a tots i fins les mateixes estratègies dels partits, i d’aquí deuen venir aquestes desavinences que ens tenen a tots entre emprenyats, cansats o desorientats. Avui tindrem la photo finish de la cursa electoral (aquest cop, ja es veu, necessitarem la photo finish i no hi haurà cap enquesta que valgui) i començarem a saber-ne alguna cosa més, d’aquesta pregunta que ens fem tots plegats. Una cosa, però, és ben segura. I és que serà molt més difícil que ens en sortim si avui vostè, sigui perquè està cansat, desorientat, emprenyat o qualsevol altre at, es queda a casa i s’ho mira escarxofat des del sofà. Fa respecte la pandèmia, sí. Però avui toca mans, mascareta, distància i una papereta a les mans. S’equivoca si es pensa que ja s’ho faran. Per més at que estigui.