A la tres
I doncs, què es pensaven?
I doncs, què es pensaven? Que forçant el 14-F i posant tot l’aparell mediàtic a treballar per la causa unionista (un tip de riure, sentir ahir segons quins tertulians) acabaríem girant full? Què es pensaven? Que l’independentisme de cop diria ja està, girem full, deixem-ho córrer? No volien caldo, i ara resulta que el 14-F els n’ha servit dues tasses: hi haurà més diputats independentistes que mai al Parlament, i per primer cop el percentatge de vots en favor dels partidaris de la independència de Catalunya ha superat el 50%. Se n’adonen, del que representa? Caram, Illa, quin efecte! L’independentisme, ja ho han vist, ni passa pàgina ni gira full. Ha superat de molt la majoria absoluta, i per més operacions d’estat que es dissenyin des de Madrid continua essent-hi. Ni la factura de la pandèmia, no ha rebut el govern. No ho entendran mai, que els hauria sortit més a compte fer un Cameron i deixar-nos celebrar un referèndum? No ho veuen, que ni operacions Catalunya, ni operació 14-F, ni res de res? Que l’independentisme és tossut com una banya de marrà i que el problema hi és encara que no el vulguin veure? Ni l’aposta per formar part del govern espanyol, té premi a Catalunya. I si no, que els ho expliquin als comuns. Podran dir el que vulguin, dels resultats d’ahir. Illa podrà dir que ha guanyat i fins i tot podrà fer el ridícul presentant-se a una investidura. I preparin-se per sentir a partir d’avui un munt de periodistes, tertulians i opinadors explicant-nos que el tripartit suma i ho hauria de provar. Que no se’n recorden, del compromís que no pactar (“de cap de les maneres”, deia Aragonès) amb el PSC? No s’enganyin. La lectura més clara dels resultats d’ahir a la nit és que l’independentisme no només no afluixa sinó que suma més que mai. Ha canviat la correlació de forces, no se n’hi han sumat més (quina llàstima, Mas; quina llàstima, Chacón, els vots perduts del PDeCAT) i ara la iniciativa l’ha de prendre ERC, però el missatge dels electors a les formacions independentistes ahir va ser ben clar: facin, sisplau, el favor d’entendre’s. Tornin a provar-ho.