Som on érem

Pere Aragonès té totes les possibilitats per ser el primer president de la Generalitat d’ERC després de la II República. La victòria electoral de Salvador Illa deixa els socialistes com a primer partit de l’oposició –una repetició simètrica d’allò que va passar l’any 2017 amb Cs–. La diferència rau en el fet que ara els socialistes governen a Madrid, i llavors ho feia el PP. Serà amb el govern espanyol que la possible presidència d’Aragonès haurà de pactar de manera urgent els fons europeus de recuperació, el finançament de Catalunya, l’amnistia, el referèndum, la gestió de la pandèmia i tants temes que l’independentisme espera fa anys. Un independentisme que es quantifica en dos milions de catalans que en aquest 14-F ha tornat a donar confiança a les forces independentistes. Es dona el fet que al govern espanyol li cal el suport permanent dels diputats d’ERC al Congrés i al Parlament, i es dona el fet, també, que els socialistes poden –amb intercanvi de cromos– investir amb comoditat Pere Aragonès malgrat que Illa ha guanyat les eleccions. És a dir, amb l’actual conjuntura governamental catalana i espanyola, els uns i els altres es necessiten. Fet que no passa sempre. Fins al 12 de març hi ha temps per elegir president del Parlament. Amb aquesta elecció es visualitzaran els pactes postelectorals, i fins i tot si caldrà repetir eleccions. Ara mateix no hi ha res damunt d’aquesta elecció perquè cal saber dues qüestions fonamentals: una presidència del Parlament per fer què? I quin full de ruta està previst per als quatre anys? Les mateixes preguntes seran vàlides perquè el futur president investit ho expliqui i pugui donar resposta després de l’ampli suport de l’independentisme, que li reclama com ara un referèndum. Som on érem. En espera que l’independentisme sigui capaç d’ajuntar-se, de sincerar-se i de concretar fins on vol arribar.