La corona o els conills

Rapejar sobre la corona, sobre la Guàrdia Civil o sobre que el món és una merda entra dins del mateix sac de la llibertat d’expressió que si cantem que els conills es mengen l’herba o que el sol avui s’ha post dos minuts més tard. La llibertat d’expressió ha de planar sobre tot i sobre tots, i pren encara més sentit quan qui es critica és qui ostenta una suposada posició de poder. Els Mossos d’Esquadra s’emportaven ahir al matí el raper lleidatà Pablo Hasél (Pablo Rivadulla) des de la Universitat de Lleida –on s’havia tancat el dia abans per donar més visibilitat a la injustícia–, enmig dels crits dels estudiants i d’altres persones que s’havien concentrat a la universitat en suport de qui ha estat condemnat a presó pels delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona i les institucions de l’Estat. En realitat: per haver fet ús de la seva llibertat d’expressió, a través de les lletres de cançons o a través de missatges a les xarxes socials. És la darrera de les almenys 75 persones que en els darrers anys han estat condemnades per enaltiment del terrorisme a penes de privació de llibertat i inhabilitació, segons Amnistia Internacional. Hasél estampa avui sobre les consciències que l’Estat espanyol és un dels estats que té més artistes represaliats de tot el món i per això el seu vergonyós empresonament no pot conduir cap a cap altra cosa que no sigui una reforma del Codi Penal que posi fi a aquests atacs contra un dret fonamental com és el de la llibertat d’expressió. I que ens pugui retornar un pèl la confiança en un poder que es diu democràtic però que mentre defensa la causa de Hasél o la del raper de Valtònyc, exiliat a Bèlgica, a la pràctica no acabi fent res per evitar-ho. Aquesta és la gran contradicció. Ja sigui perquè cantem contra el rei, ja sigui perquè ho fem per dir que els conills es mengen l’herba, és injustificable que es mantingui com a delicte cantar cançons.