Avançar per l’extrema dreta

Que a Casado se’l mengi el seu fill fa pensar en la lògica irrefutable de Jean Marie Le Pen: “Si disposeu de l’original, no voteu la fotocòpia” (presidencials del 2002, quan va aconseguir passar a la segona volta). No es pot dir que el vell patriarca amagués les intencions: dirigir l’agenda cap al seu camp i esperar que els adversaris s’hi enfanguin fins al punt d’avançar-lo per l’extrema dreta per –se suposa– parar-li els peus; ja cal ser intel·ligent per caure en una estratègia tan reeixida! Mirin si n’és, de reeixida, que vint anys després, en un debat televisiu precampanya 2022 –ens n’informa el politòleg Sami Naïr–, la continuadora de la saga, Marine Le Pen, s’ha permès el luxe de sortir en defensa de l’islam: “És una religió com qualsevol altra i, com que em sento profundament vinculada als valors francesos de la laïcitat, estic disposada a garantir la seva llibertat d’organització i de culte.” I això? Resulta que el seu contertulià, Gérald Darmarin, ministre de l’Interior de Macron, ja li havia fet la feina bruta bo i interpretant amb gran desimboltura el paper de racista institucional: associació de l’islam amb l’islamisme polític; és a dir, gihadisme, terrorisme, també en nom de la laïcitat –convertida en dogma?–, de manera que, avui per tu, demà per mi, els missatges es van (con)fonent. A França els Le Pen (Marine, Marion Maréchal) van recollint els fruits de la sembrada i aquí les Cayetanas i les Díaz Ayuso aporten sucosos ingredients al ranxo de Vox, a qui el PP i Ciudadanos alimenten amb pactes de govern. Així no s’atura el feixisme, que d’això és del que estem parlant.