Fra Marc

El senyor rector de la parròquia de Sant Esteve d’Olot va ser el primer a fer-me saber la mort del monjo de Poblet fra Marc Vallès (al monestir es canvià el nom, a Figueres era en Nicetu). Ara fa exactament quaranta anys, fra Marc estava atenent Josep Pla a Llofriu, a Poblet i a Figueres, en les últimes setmanes de la seva vida. Al monestir de Poblet, on feia de guia, el monjo era molt popular. Atenia els grups de visitants fent-los descobrir el que en podríem dir els secrets de Poblet, i plantejant-los preguntes de vegades força compromeses, amb la intenció d’aguditzar l’enginy dels que l’escoltaven, unes preguntes que sovint deixaven tothom parat. I sovint també les respostes posaven en evidència el poc (o gens) que algú sabia del monestir i de la vida monàstica. Però el monjo guia no feia mai sang de res ni de ningú, li sortia contínuament el tarannà d’origen, afuat per l’hàbit de sant Bernat de Claravall. Sempre respectava abans de res el predomini del criteri individual, això que diuen, ves per on, que és la quinta essència del protestantisme. En el fons, ho he de dir, resultava divertit, perquè fra Marc (front alt i ample, trets clars, somriure persistent) tenia aquell tic empordanès a mig camí entre la cordialitat i la sornegueria, un home extraordinari perquè era tan normal, tan clar, tan inequívoc, però també un bon punt entremaliat (tracanet, en diuen a l’Empordà).

Fra Marc Vallès (ho vaig intuir només, i el periodista Xavier Garcia Pujades també ho escriu) em semblava una mena de secretari particular de l’abat d’aleshores, Dom Maur Esteba (que era del Berguedà), l’abat que convidà diverses vegades Josep Pla al monestir, quan el polígraf de Llofriu escrivia la Guia fonamentada i popular de Poblet, que sortí a la llum exactament, dia per dia, un any abans de la mort de l’escriptor. Vaig ser testimoni del tracte de fra Marc amb el senyor Pla, que va estar al seu costat dia i nit, fins que morí. Poc abans del final, una nit Pla patí uns ofecs i un malestar important i fra Marc em va dir que semblaven definitius. L’endemà, quan vaig anar a buscar-los a la clínica Santa Creu de Figueres, Pla deia i repetia: “Aquest monjo aquesta nit m’ha salvat la vida… i sap com?, ensenyant-me a respirar.”

Descansi en la pau dels justos, fra Marc Vallès Rovira, figuerenc de pro, amic fidel, monjo singular, virtuós, conspicu i tracanet.