L’economia, senyors!

Hi ha moltes raons per estar preocupat, però vull destacar-ne una que sembla que no forma part dels índexs de treball de la Generalitat. Els polítics d’aquesta institució es dediquen en primer terme a la formació de govern i en segon terme, a la Covid-19. Ja accepto que aquests problemes siguin prioritaris, però no puc acceptar de cap manera que no s’adonin que el govern espanyol està fent passes sense obstacles per deixar Catalunya despullada dels seus principals actius econòmics. La Generalitat ha de destinar gent al problema que plantejo i em sembla que tenim prou professionals, i ben preparats, per alçar la veu contra questes actituds tan perjudicials per a Catalunya.

L’estratègia del govern espanyol és molt clara, des del meu punt de vista: discutiran els presos polítics, s’embolicaran amb les competències de la Generalitat i faran president de la Generalitat Pere Aragonès, amb gran satisfacció d’Esquerra. Mentrestant, hauran reduït la riquesa de Catalunya i molts dels seus actius.

El que em posa nerviós és veure que, cada cop que Madrid en fa una de les seves en el terreny econòmic, el govern català calla i continua amb els seus discursos pro independència i de liquidació de la Covid-19. Fins ara no hi ha hagut ningú de la Generalitat que hagi establert un diàleg i hagi manifestat l’oposició de Catalunya a les agressions econòmiques del govern espanyol. Per exemple, una conseqüència dels canvis a les empreses catalanes a Madrid, i que hem vist aquesta setmana: Naturgy i Abertis s’han donat de baixa del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona. Potser també perquè aquesta institució sí que ha demanat al govern espanyol un pla clar i contundent per ajudar les empreses catalanes, sobretot les petites i mitjanes, i també els autònoms.

En el terreny financer, ja hem vist que han liquidat tots els bancs catalans i, amb l’absorció de Bankia per CaixaBank, han creat una situació que podria ser molt negativa per a nosaltres. A l’antiga CajaMadrid, el govern hi va posar molts milions d’euros per sanejar-ne el balanç. CaixaBank i el grup de la Caixa de Pensions no ha necessitat cap duro. No obstant això, el govern espanyol ha seguit abocant els diners que calguin sobre Bankia per tal que es mantingui un banc amb les arrels a Madrid i pugui entrar a pas de cavall sicilià al fons de les entranyes de CaixaBank, si es confirma el que tothom dona per fet. Com a resultat, la Generalitat es trobarà sense suport financer i sense empreses catalanes a borsa. I ja podem suposar qui manarà en un banc que té el govern espanyol com a soci majoritari.

Tots estem empipats pels presos polítics i pels exiliats, però les manifestacions que hi ha hagut per protestar pels que estan a Lledoners, Wad-Ras o Puig de les Basses han estat en gran mesura tranquil·les, amb uns manifestants que sortien al carrer amb la parella i el cotxet de la criatura. La violència que hi va haver al final d’algunes concentracions la provocaven joves que semblava que no tenien res a veure amb els manifestants anteriors. Ara, els qui protesten per la presó de Pablo Hasél tenen una reacció més dura i amb molta més violència. Per mi, és una prova de la poca relació que hi ha entre uns i altres. En les concentracions a favor d’aquest raper, que ha dit quatre bajanades sobre el rei, hi ha uns joves que no crec que tinguin encara cap criatura, ni que en molts casos hagin acabat els estudis. Sembla que la seva màxima il·lusió sigui trencar els vidres del BBVA, del Sabadell i de CaixaBank. No crec que aquests xicots aconsegueixin res per a Catalunya en el terreny econòmic. Per a això no ens calien grans discursos al Parlament.