Oposició forta

El nou Parlament serà constituït amb tensió abans del 12 de març. Fruit de la casualitat, la mesa d’edat serà presidida per Ernest Maragall (78 anys), d’ERC, assistit pel diputat més jove, Alberto Tarradas (25 anys), gironí de Vox i obsessiu contra Carles Puigdemont. La tensió estarà servida quan el jove de Vox demani la paraula al veterà Maragall per esmenar-li la plana del discurs independentista que farà per a l’obertura del Parlament. La nova composició fa preveure que serà una cambra agra i difícil de gestionar, amb un govern sobiranista que es podria convertir en l’ase dels cops de l’oposició i dels mateixos independentistes mentre no hi hagi unitat. Vist com ha quedat el Parlament, queda clar que són molts els que veuen que serà més còmode instal·lar-se a l’oposició que no pas al govern. Passada la investidura, el govern ha de gestionar amb urgència la pandèmia i les seves conseqüències mèdiques, socials i econòmiques. La situació dels presos i exiliats, i aclarir la relació amb l’Estat. Feines prioritàries i poc lluïdes i de pocs resultats immediats. És més que probable que Pere Aragonès sigui investit president amb els vots de JxCat i la CUP, i que governi en solitari amb suports parlamentaris. És probable que JxCat presideixi el Parlament com a única tasca institucional destacada, i que els socialistes es mantinguin a l’oposició. Que la seva tasca sigui la d’oposició forta amb “govern a l’ombra”, i vestit Salvador Illa amb tot el protocol de cap de l’oposició com ja havia exercit Pasqual Maragall. Feina que no ha fet Cs, que s’ha limitat a anar en contra de l’independentisme com a ideologia.