Sense idees

Confesso que deixar algú tancat a la presó com a mesura provisional per prevenir més aldarulls en les manifestacions em provoca un desconcert immens. Que tot l’aparell judicial, un dels braços del totpoderós Estat, hagi decidit mantenir en presó un veí de Sants fent servir l’argument de la prevenció em fa pensar realment en com de dèbil un cop més ha d’estar l’esquelet que sustenta l’Estat, que l’únic camí que troba és la por i l’amenaça. Que els poders judicials i policials hagin optat per desmobilitzar la ciutadania creant escenaris de por amb detencions a l’engròs marca la línia del que alguns estan disposats a fer per desesperació. Que els que ostenten el poder i les armes de foc s’atreveixin a dir en veu alta, i sense cap conseqüència, que faran dels Mossos un cos ingovernable si no obtenen suport de la classe política dirigent, evidencia massa la vulnerabilitat i la decadència. La fragilitat d’un Estat i d’una comunitat autònoma que des de la crisi econòmica del 2008 ha actuat sense idees i no ha solucionat les constants crisis socials i econòmiques que pateix una societat que s’ha atansat als índexs més alts d’atur entre els joves i als salaris més baixos d’Europa. Els actes vandàlics només en són conseqüència i la màxima responsabilitat sempre és dels que ostenten un poder corromput.