Un país curiós

És ben curiós aquest país nostre. Els dies previs en què es prepara una de les més grans manifestacions de suport a la identitat nacional, resulta que a la meva ciutat hi ha penjades pels balcons més banderes espanyoles que mai. Voldria pensar que la majoria hi són per una qüestió futbolística, perquè simplement expressen el suport a la selecció espanyola que, a més, juga meravellosament bé i amb majoria absoluta de jugadors blaugrana. Però em fa l'efecte que, com passava quan el Madrid guanyava lligues o Champions, n'hi ha un munt que hi són per simple i pura reacció, per dir-nos als que voldríem una altra selecció i també poder decidir com voldríem el nostre país, que aquí n'hi ha uns altres a qui això d'Espanya ja els està bé com està muntat o que, fins i tot, en voldrien més, d'Espanya, per dir-ho d'alguna manera. És un país ben curiós aquest nostre. De fet, no n'hi deu haver gaires al món en què els seus millors jugadors de futbol juguin en un altre equip i, al damunt, els donin alegries, tot plegat mentre l'estat d'aquest equip no para d'humiliar els seus conciutadans. Un país ben curiós...