Opinió

la crònica

Bancs entre barrots

En les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle passat gairebé tota l’activitat bancària a Girona es portava a efecte en el Barri Vell, en concret al carrer de Ciutadans i els encontorns: Abeuradors, Neu, dels Mercaders, plaça del Vi... El carrer dels Ciutadans Honrats de Barcelona (primitiu nom del carrer) era on residien els burgesos més acabalats, els terratinents que es delien per tenir un gran edifici a la capital; i també el gruix del comerç, considerant que a la propera Rambla s’hi feia diàriament el mercat, i que els dissabtes era dia de grans transaccions econòmiques pels tractes que s’establien entre comerciants, la majoria liquidats en efectiu metàl·lic, que calia ingressar ràpidament en un banc, per evitar robatoris i ensurts.

Les sucursals bancàries estaven protegides per grossos barrots de ferro per evitar maltempsades; algunes reixes eren artístiques i reforçades. Era qüestió de donar seguretats als clients que els confiaven els seus efectius. La instantània que publiquem correspon a la Casa Salieti, edificada per Rafael Masó el 1914 en el carrer dels Mercaders. Allà hi havia una sucursal bancària, i encara actualment es pot veure la seva protecció. Moltes d’altres ja no hi són.

En guanyar terreny comercial l’eixample de Girona, les entitats bancàries, una després de l’altra, varen anar marxant del Barri Vell, per tal d’instal·lar-se a la plaça Marquès de Camps, Gran Via Jaume I, carrer Nou... perquè la majoria de l’activitat comercial ara ja residia en aquests carrers, i s’escamparen fins a Palau-sacosta.

Els temps havien canviat, i les noves instal·lacions prescindiren dels grossos barrots, per oferir una imatge més moderna de la seva activitat. El bo i millor d’aquesta innovació són les sucursals vestides de “Store” que fins i tot assenyalen a la porta que et conviden a un cafè... (!) Tot és obert, tot és afalagador, encara que –no ens enganyem– els tractes són els de sempre, i ara –amb l’abús de les comissions i els càrrecs per qualsevol cosa– són molt pitjors.

Els dirigents d’aquestes entitats devien pensar que estaven establerts en una societat moderna, oberta i dialogant. Però els esdeveniments dels dies recents els deuen haver fet caure de l’escambell: una gernació de persones, on s’han sumat tota mena d’intencionalitats, han aconseguit trencar aquesta imatge. És molt lamentable el que han fet, sense que entrem a considerar les seves raons. Els bancs han reaccionat col·locant planxes metàl·liques en els llocs romputs. S’han sentit vulnerables. Hauran de tornar a col·locar reixes? Ens trobem entre els qui opinem que hi ha causes profundes d’aquest desori, i que cal analitzar-les i afrontar-les a temps.

Perquè tornant a posar reixes o planxes metàl·liques no en farem prou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia