Hassel

Minimitzar els danys. És la responsabilitat que s’atribueix l’inspector McCoy, protagonista de la sèrie de novel·les que escriu l’escocès Alan Parks. Una de les noves veus del tartan noir i que, projectat des del Barcelona Negra, es va fent un espai al nostre país. S’acaba de publicar Fills del febrer, després del títol de l’any passat, Gener de sang, i en anglès ja han publicat els llibres que se situen al març i a l’abril de l’any 1973. El retrat que fa Parks d’aquest agent de Glasgow concentra tots els tics del gènere: la figura clàssica del detectiu que no respecta la llei quan li convé, un tipus dur, i on hi ha des de la femme fatal fins als companys mafiosos, drogues i bordells, i molta sang. En aquest darrer llibre, el psicòpata que comet els crims, Connoly, és un lector dels best-sellers bèl·lics de Sven Hassel. És el pseudònim d’un escriptor danès que vivia a Barcelona des de l’any 1964, on va morir. Alan Parks llegia Hassel de jovenet i li deuen haver servit d’inspiració els esquarteraments i d’altres brutalitats que el danès ambientava en la Segona Guerra Mundial. “La nostra feina, la meva, la teva, i la de tot el punyeter cos de policia de Glasgow, és minimitzar els danys.” Això li diu Harry McCoy al sergent Watson quan li comenta que ha de tenir contactes amb els narcotraficants més sanguinaris de la ciutat. El model policial escocès dels anys 70 fa de difícil adaptació a la Catalunya del segle XXI. Una cosa és resoldre crims i una altra, l’ordre públic. Els experts i els parlamentaris tenen una legislatura que comença per mirar-s’ho del dret i del revés, això del model policial, i aquestes setmanes en què tenim els carrers encesos, això de minimitzar els danys no s’ha de menystenir.