Mikel Zabalza

Va ser el 26 de novembre del 1985 quan la Guàrdia Civil va detenir Mikel Zabalza, un jove navarrès que treballava com a conductor d’autobusos a Donostia. Zabalza va ser traslladat a la tristament famosa caserna d’Intxaurrondo –on feia i desfeia el tenebrós Enrique Rodríguez Galindo– i incomunicat en aplicació de la llei antiterrorista. Després d’anunciar que Zabalza s’havia escapat mentre anaven a localitzar un amagatall d’ETA, el cos del jove va ser localitzat vint dies després en un punt del riu Bidasoa que ja havia estat a bastament inspeccionat. Recentment hem pogut sentir per primera vegada la gravació d’unes converses entre l’excoronel del Cesid (actual CNI) Juan Alberto Perote i el capità de la Guàrdia Civil Pedro Gómez Nieto. En aquestes converses es reconeix que Zabalza va morir torturat dins de la caserna d’Intxaurrondo.

Només un dia després de sentir aquesta gravació en va aparèixer una altra també amb Perote i Gómez Nieto com a protagonistes. En aquesta segona expliquen que els etarres Joxean Lasa i Joxe Zabala van ser assassinats amb dos trets al cap després d’haver-los obligat a cavar la seva pròpia fossa. Recordem que Lasa i Zabala van ser segrestats pels GAL i traslladats al Palacio de la Cumbre, residència oficial del governador civil de Sant Sebastià, on van ser torturats pels guàrdies civils Felipe Bayo i Enrique Dorado sota la direcció de l’omnipresent Rodríguez Galindo. En qualsevol país amb una democràcia consolidada, aquestes gravacions haurien provocat un huracà. No cal dir que a l’Espanya del segle XXI no s’ha notat ni una petita brisa.